dijous, 26 de desembre del 2013

Any nou fotos noves.

Potser aquest any em veureu coses diferents.
Potser presento menys fotografia clàssica i en decanto per un altre tipus de fotografia.

Heus aquí una mostra,

És un sol Raw i una sola captura no hi han filtres ni capes, per què no m'agrada passar-me estona processant la foto.
Amb aquesta fotografia demostro que també s'hi pot obtenir bellesa distorsionant la realitat.

Avanço, no totes seran així les fotografies d'aquest any, hi haurà de tot però tendeixo a buscar més la foto d'autor i no la foto de paisatge clàssica, és una fita difícil però penso que divertida i això és el que busco en la fotografia divertir-me i fer coses diferents.

dijous, 19 de desembre del 2013

Bones festes!!


Que els estels us il-luminin!!!
I us inspirin.



I com jo que em sento com Penélope, avui adjunto la canço.


dilluns, 16 de desembre del 2013

Moixeró...

...fabulós. Ple de formes i aquesta pedra es torna vermella quan és humida,
preciosa serra on la boira juga i tenen unió, Barcelona, Girona i Lleida.
 

 
Moixeró fabulós.
Davant teu em sento en pau i m'oblido de tot
fabulós Moixeró que en fas olblidar-me de tot.
Des de la finestra puc veure't al despertar,
ets un aire fresc que em ve a renovar.




divendres, 13 de desembre del 2013

Desvariejant.


Aquesta entrada es una sèrie d'experiments que vaig fer durant una sortida el cap de setmana passat durant l'estada a Montphoto Fest 2013.
La matinada pintava soseta i a mi em va donar per fer experiments...o va ser el fred què em va fer desvariejar?

 



diumenge, 8 de desembre del 2013

MontPhoto 2013

 
Aquest cap de setmana s'ha celebrat una nova edició d'aquest concurs a Lloret de Mar.
MontPhoto te un format molt familiar i proper que fa què tant fotògrafs nacionals com internacionals és sentin com a casa per què apropa a grans professionals i aficionats a la fotografia de una manera molt amigable i familiar.
MontPhoto ens fa sentir que tots som dins el mateix vaixell, el de la fotografia de natura i a més en un indret tant relacionat amb el mar com és la Costa Brava.

Aquest cap de setmana he gaudit coneixent grans professionals que no deixen de ser amants de la fotografia cadascú en el seu àmbit, he gaudit de la companyia de nous i vells amics i MontPhoto m'ha ofert la possibilitat de conèixer noves amistats d’altres comunitats que han tingut l'excusa perfecte per visitar la nostre terra.

MontPhoto no és només un concurs, és una colla una gran colla d'amics.

Gràcies en Paco Membrives per fer que això rutlli i fer-nos sentir com a casa.
Us deixo un bon resum del Fest MontPhoto d'enguany que ha fet en Yass Amrani en el seu nou blog.

dilluns, 2 de desembre del 2013

Boires/onades/carícies.


Com onades sobre les muntanyes
 així veig les boires.
Com onades que arriben a la costa,
acariciant les roques.

Com  onades,
sobtades que arriben de cop i volta,
acariciant les muntanyes.

La boira sobre pics i carenes
passant suau i silenciosa
com la carícia d'una mà sobre la pell nua,
així veig les boires,
suaus i silencioses.




dijous, 28 de novembre del 2013

Cercant la pau interior.

Hi molta gent que quan li parles d'aquestes coses, et miren de forma estranya.
Però últimament només faig que pensar:



"Per què lluitar i voler anar contra corrent quan la vida és com  les corrents marines, has de deixar que la vida et porti, ets com un vaixell a la deriva dins aquesta vida, no cal preocupar-se, només cal viure aquelles situacions que la vida ofereix.


Per què volgué anar cap a la dreta i encaparrar-se si la vida et tornarà a dirigir cap a l'esquerra.  No cal preocupar-se de res, cal aceptar i agraïr el què la vida et dona i si alguna cosa no funciona es per què estas anant contra corrent i mentres vas contra corrent vas perdent les forces i els ánims i la vida.
No cal preocupar-se ni encaparrar-se, només cal demanar a la vida que et doni aquella oportunitat i seguir vivint sense cap més complicació."


Cal viure amb un somriure i aixì la vida serà mes dolça.
 :-)

dilluns, 25 de novembre del 2013

Embolics.

Passejant pel bosc, durant un dia solejat que podia fer?
Em vaig centrar en les formes i els dibuixos que el riu m'oferia.

De tot s'ha de trobar la part positiva, oi?
Si més no, vaig passar una bona estona jugant a captar aquests dibuixos.





De vegades temin moltes preocupacions dins el cap, volem pensar en tantes coses que ens fem grans embolics. Embolics inútils per què després de cop i volta les coses es solucionen de la manera més inesperada, ja podem donar-li voltes i voltes en solucionar allò que ens preocupa que a la fi, per si mateix es soluciona.
Llavors? Per què preocupar-s’hi tan?






dijous, 21 de novembre del 2013

El senyor del jersei d'Islàndia.

Amb l'agradable companyia de l'Esteve Garriga, amb qui vaig compartir aquest moment.
Esperava que el Pedraforca s'anés iluminant a poc a poc però no va ser així, de cop i volta van apareixer aquestes llums, el sol ens va regalar un bonic efecte de llum.



Un plaer compartir amb tú, l'espera de les primeres llums què es van fer esperar,
o va ser la guia que va calcular malament? ;-)



dimarts, 12 de novembre del 2013

Tardor, tardana....

...o no.
Aquí encara no he vist la tardor tot i que la vam buscar i ara el vent d'aquests dies potser ha fet caure la fulla.
He anat a cercar la tardor en aquest cas he estat jo qui ha arribat tard, ja quedaven pocs colors tot i així, algun coloret he captat a Ordesa.

He tornar amb alguns colors i... altres coses més, coses estranyes i diferents :)
 ____________
Quatre fotografies meves participan en aquest video, em fa molta il.usió estar entre tots aquests fotògrafs!! i he volgut compartir-la amb vosaltres també.
http://youtu.be/YeoM1gslutc

divendres, 8 de novembre del 2013

Superfície.




Ecologia.-
Actualment hi ha un greu problema amb el plàstic, que ens està contaminant els mars lenta i perillosament.
Els mars son plens d’aquesta i altre brossa, però som cecs i no volem veure el mal que esta fent i només miren la bellesa de la superfície.

Amor.-
Igual que aquelles persones que és queden en la superfície i només és fixen amb el físic i la carcassa de les altres, sense veure la pura bellesa que hi ha dins.


Mirem dins, observem detingudament prenen-nos el temps necessari saltant-nos la superfície, potser traspassant la capa superficial veurem si el fons de cada persona és ple de bellesa o és ben brut.

divendres, 1 de novembre del 2013

La via làctea i la lluna

Les nits d'estiu donen per molt, varem començar la sessió a peus del Pedraforca. 


 i tres hores després va sortir la lluna. 
Les nits d'estiu donen per molt!



dilluns, 28 d’octubre del 2013

Un cap de setmana.


Compartir moments i vivències reforça l'amistat.




He de dir que no he estat inspirada.
Però m'agradat estar novament entre amics. 

Gràcies per la teva dedicació i temps al organitzar-nos aquest cap de setmana i
 portar-nos a llocs tan bonics!


Un plaer conèixer-vos teniu un preciós tresoret!


I no em vull descuidar de la Mercè i l'Anabel i en Carles.
Abraçades.

divendres, 25 d’octubre del 2013

"Sense ulleres"(una històrieta)

Una "noia".... (Sra no,si us plau) estava enmig d'un bosc gaudint del silenci, centrada, en pau, provant el seu nou objectiu. 
Per fer fotografies ella sempre es treu les ulleres ja què la càmera la porta graduada a la seva vista, i allà estava asseguda a terra tranquil·lament, contemplant com una petita falguera es movia al ritme del vent il.luminada pel sol.
Feia estona que la mirava, era com si la petita falguera li estigués dient: " hola! mirem, estic aquíii!!


De cop i volta sent uns sorolls que venen del riu sec, que la treu del seu encantament, que es això!!
Aixeca la vista i  (sense ulleres) veu que baixa corrent, espantada una ovella perseguida per....
(Pensaments en dècimes de segons) ...."un llop?, no potser!! al Montseny no hi han" I llavors que és? l'aspecte es de llop!!" I les ulleres!!? on son!!!?, 
Davant seu l'ovella para en sec i aquell altre animaló de pell grisa i ullals comença a grunyir.....



Tot trobant les ulleres, l'animalo comença bordar....Uf quin descans!!! els llops no borden.



Segon pensament: I si hagués estat un llop de veritat? M'hagués quedat quieta parada immòbil?....
i de cop i volta vaig començar a disparar....

Ahir vaig poder provar el meu 70-200 mm!!!!

Moralina: Si vas al bosc a fotografiar, tingués les ulleres sempre ben a mà.
:-D

dilluns, 21 d’octubre del 2013

Silenci.


Quan estic al bosc i sento un ocell cantar o sento un riu penso amb el caos de la ciutat, gent a tot arreu, cotxes, ambulàncies....Soroll.
M'agrada el silenci. Avui m'he escapat al Montseny (aquesta foto NO és d’allà, son les fonts del Cardener) com deia, avui he anat al Montseny i tot era silenci només sentia els ocells i el meu caminar i fins i tot en un  moment el meu pas ha anat fent-se lent i més lent per poder sentir el silenci.
És tot un plaer no sentir res, ni tan sols els teus propis pensaments....Silenci.

diumenge, 13 d’octubre del 2013

Cala Frares entre coneguts.

 Varem coincidir a Cala Frares.
Jo anava amb la companyia d'en Pepet i en Jorge.
I allà vam coincidir amb en Jose Luis i en Juan Santos.

Els colors no ens van acompanyar massa però van ser compensats amb una agradable conversa.
Tot un plaer nois poder compartir amb vosaltres xarrera, mentre esperavem les bones llums en aquest indret tan conegut.


dijous, 10 d’octubre del 2013

La soletat del roc.


Allà sol estás.
T'envolta gent, gent que t'estima,
però, sol allà estás,
embolcallat de gent estimada.
________
M'agrada massa la llibertat,
entrar, sortir sense donar explicacions, 
sempre així ha estat.

Lliure, sense lligams
Serà per això que...
Allà sola estás.
Encara que...
envoltada de gent, gent que t'estima.
Peró allà sola estás,
embolcallada de gent estimada.

dimarts, 8 d’octubre del 2013

Montserrat sota el cel. (foto exprés)


Una sortida exprés.
Tant exprés que així vaig arribar al lloc vaig plantar el trípode i ràpid a disparar per què les llums marxaven.
No vaig gaudir.
Vaig gaudir del cel però l'estrés em va produir fer les fotos tant "pim pam", no em va deixar gaudir del moment foto.
_____________

M'agrada prendre-m'ho amb més calma encara que de vegades les sorpreses m'emocionin i no tingui prou sang freda com per actuar.
No és el mateix, per mi fer una foto estant emocionada pel moment, què fer-la exprés.
Prefereixo mil vegades estar emocionada.



dimecres, 2 d’octubre del 2013

La gallina pelada o Cap Llitzet.

Tant parlar,tant parlar.....
No podia faltar una matina mirant cap a La gallina pelada o Cap de Llitzer.


Aquesta segona és mirant el Moixeró.

Espero una propera vegada poder viure boires baixes amb postes i matinades de colors.
Com no és pot tenir tot, vaig gaudir de magnifiques vistes des de allà dalt  una miconeta tenyidestes de color.

dissabte, 28 de setembre del 2013

Perquè El Maresme també existeix.


Acabo de venir d'una sessió matinal amb en Pepet.
Parlant amb ell crec què aquest títol és el que millor defineix la nostre sortida.
Tenia moltíssimes ganes d'anar a fer unes marines i encara m'he quedat amb més ganes, de vegades anyoro el joc de les onades sobre les roques i el joc que li donen a la fotografia.



Ep! També tenia ganes de gaudir de la companyia d'en 
Pepet,eh? ;) 

dijous, 26 de setembre del 2013

Dos bitxos raros.

Fa molt de temps i anys que ho teniem al cap això de pujar al Refugi  Delgado Úbeda, però mai coincidiem.
Aquesta vegada ha estat possible.
Tot i el pes de les motxilles amb l'equip.

Tenim poques ocasions per reunir-nos i pasar estones plegats, potser és el nostre desti.



Aquestes fotos som per tu Josep Mª.
Per qué som dos bitxos raros que em crescut en circumstàncies "atípiques".
He estat molt be amb la teva companyia i la sopeta em va anar d'allò més be!
Una abraçada ben forta tete.

dimarts, 24 de setembre del 2013

Quan el Pedra es torna pedreta.

Des de baix llueix magestuós.
Impera  la seva força.
Pero, hi ha un lloc on el pedra es torna pedreta i és pujant a "La gallina pelada".
Ja des del refugi no cal pujar més, el perdra es torna pedreta.
Peró no una pedreta qualsevol, segueix lluint tan com una pedra preciosa.
Aquí us el deixo....pel vespre, per la nit i de bon matí.



I si hagués tingut la posta de sol del dia anterior ?....
I si de matinada hagués tingut aquelles boires que llisquen per sobre d'ell?...
La pujada de dos hores carrgant el material hagués estat .....una pasada!!!
Ara hauré de tornar.

dissabte, 21 de setembre del 2013

Les llums del Pedraforca i el foc de l'emoció.

De sobte la natura em te preparada una sorpresa.
I encara ara, no aconsegueixo tenir prou sang freda com per dominar l'emoció.

Després de la trucada d'en Pepet, vaig decidir apropar-me a veure el Pedra, en un revolt ja vaig començar a emocionar-me al veure les llums que tenia davant meu. Vaig parar el cotxe en el mateix revolt ja que si continuava podria perdre tot aquest espectacle i.....amb l'emoció no vaig veure que estava disparant a 3200 ISO tot i així he volgut compartir el moment amb vosaltres.


Com porteu vosaltres això de la sang freda, davant una escena així?
Normalment surto de casa amb la càmera amb paràmetres determinats, normals. Aquesta vegada no va ser així.

Nota: Amics si m'heu de fer alguna trucada, primer consulteu la aplicació sunrise sunset....je,je,je.
Si arribo a xerrar més estona per telèfon no pillo això!
;-)


dilluns, 16 de setembre del 2013

Terres catalanes.

Una nova fotografia de la meva volta per la Vall d'Aran i Parc d'Aigüestortes aquest estiu.
Ainara Garcia i Goizane Mendizabal han volgut veure la nostre terra a través dels meus ulls i així ho expresen a "Mujeres fotográfas".

Un abrazo chicas, haceis un buen trabajo.




_____________________

Col.labora amb MontPhoto per la nova edició del llibre: "Inspirats per la Natura" entrant a Verkami.
Feu difusió. Val la pena que aquest projecte continui endavant.

dimecres, 11 de setembre del 2013

L'11


Esperem que desperti un nou dia i brilli el sol en el nostre petit però gran país.
Que els núvols del passat s'obrin, desapareguin i podem veure i gaudir d'un nou paisatge.
El nostre paisatge.
Units tots en cadena,units per un únic sentiment.
Bona diada!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...