No podia faltar una matina mirant cap a La gallina pelada o Cap de Llitzer.
Aquesta segona és mirant el Moixeró.
Espero una propera vegada poder viure boires baixes amb postes i matinades de colors.
Com no és pot tenir tot, vaig gaudir de magnifiques vistes des de allà dalt una miconeta tenyidestes de color.
S'ha de respirar una gran calma per aquests serrats, al menys és el que em transmeten aquestes imatges. Bona feina!
ResponEliminaDoncs si. Berguedà és terra de silenci i soletat hi tinc la sort de gaudir-ne entre setmana.
EliminaEsther, desprès de llegir les teves paraules i desitjar una "propera vegada amb llums" em fa venir al cap que és més important: la vivència o la fotografia?? 8^)
ResponEliminaSalut!
Pere, em quedo amb la vivència i més si es compartida.
EliminaLa vivència et cala,et queda dins de l’esser.
Si. la foto et pot fer reviure aquella vivència en un moment donat...quan la veus a l'arxiu... però la vivència la portes dins teu per sempre, no en un arxiu extern.
De vegades per arribar a obtenir "la foto" vius moments que no son fotografia i vivències que no tenen preu. Suposo que tu tu en els teus viatges hi deus haber tingut molts moments d'aquests fora de l'escenari-foto.
I si és compartida recordar-la amb qui l'has compartir la fa molt més especial.
Crec jo i parlo segons visc jo els moments.
La foto sempre és pot tornar a repetir vivint altres moments diferents, per que els moments viscuts son com les llums, mai un és igual a l'altre.
Una abraçada, Willy Fog!
:)
la insatisfacció porta a la perfecció???? :-) si sempre et queda el regust, segur que repeteixes!!!! :-)
ResponEliminaJo em quedo amb el moment viscut i compartit!
Recordo una posta de sol amb tu al Berguedà,recordo una posta de sol amb tu al Montseny.
EliminaUn cap de setmana per terres Barcelonines i una nocturna a Cap de Crues!
I se'm dibuixa un somriure al recordar el moment compartit.
:)