dimarts, 30 d’octubre del 2012

Tardor,colors,vent....

...i gent.

Normalment vaig a la muntanya i trobo serenor, tranquil.litat, sol.litut, potser trobo alguns excursionistes però em va sobtar la gentada que hi havia.
Esperem que tothom estigui conscienciat que s'ha de ser respectuós amb el medi ambient.


Aquesta vegada vaig anar amb en Jorge i la Núria us recomano veure les fotos d'en Jorge a ell la musa no el va abandonar.

dilluns, 29 d’octubre del 2012

A cop de vent

El fort vent d'aquest dissabte passat a Ordesa,ens va sorprendre de baixada.


He de dir que no vaig estar massa motivada a fer fotografia, un dels motius la quantitat de gent amb càmera que hi havia m'he acostumat a fotografiar estan relaxada i tranquil.la i dissabte no vaig connectar amb l'entorn,una pena per que el dia era tot un espectacle.



diumenge, 21 d’octubre del 2012

Crónica de tardor.

Ahir vaig estar novament al Montseny.

La boira ho envoltava tot i era tan gruixuda que era dificultós circul.lar però com soc una gran enamorada jo estava en el meu ambient.
El bosc encara li falten dies per lluir seu millor vestit.

Així pujava amb la finestreta del cotxe baixada em va sobtar no sentir l'aigua dels rierols que li donen vida i al  obrir la porta del cotxe no vaig percebre el seu so, tot i que el buscava. A l' arribar el pantà m'entristi,  pensava veure'l  mes ple, mai l'he vist aixi buit i sense vida.


Bolets vaig veure pocs, però he de dir que no tinc massa ull per veure'ls.

Ja sabeu. Si heu d'anar a Santa Fe, deixeu passar unes setmanes per que brolli el color i esperem que les pluges continuïn i que omplin de vida tot l'entorn.
No vaig veure cap salamandra ni cap gripau com la darrera vegada. Encara que em vaig topar amb una persona que passejava per allà amb la seva gossa que si, en va veure.(Per cert,salutacions!) :)

dijous, 18 d’octubre del 2012

Sola o acompanyada?


L'altre dia em van preguntar : estas sola?
Vaig estar a punt de contestar: No. Mai estic sola. 
Com a mínim, estic sempre amb mi mateixa.

dissabte, 13 d’octubre del 2012

Arrels


Els arbres s'arrelen a la terra amb força i  aguanten tempestes sense caure.
Els arbres m'atrauen per la seva força, em donen la seguretat de que passi el temps que passi ells estaran allà.
Com les bones amistats que passi el temps que passi estan allà,
en el bosc de la vida per quan tu vas a passejar, allà inamovibles en el temps i sense caure.

En el fons voldria canviar la paraula amistat per família,però en el meu cas no es factible.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...