Aquesta vegada ha estat possible.
Tot i el pes de les motxilles amb l'equip.
Per qué som dos bitxos raros que em crescut en circumstàncies "atípiques".
He estat molt be amb la teva companyia i la sopeta em va anar d'allò més be!
Una abraçada ben forta tete.
Hermosos horizontes. me quedo con el primero y el último.
ResponEliminaUn abrazo
Si no fuese tan petante subir...seria un lugar el cual visitaria más y en otras condiciones.
EliminaSola no puedo subir,mejor dicho, sola de puedo bajar.
Un abrazo.
Me encantan las formas en la primera, buena entrada
ResponEliminaSaludos
Un lugar con potencial, peo complicado.
EliminaDebo explorar otra ruta, para llegar alli pero es más larga.
Saludos.
Per que us feu una idea del camí mireu aquest enllaç:
ResponEliminahttp://conlosnenesacuestas.blogspot.com.es/2013/06/cap-de-la-gallina-pelada.html
Li canviaria el títol:
Enlloc, "con los nenes a cuestas" jo el anomenaria "con el equipo acuestas"
:)
Unes fotos de molta altura, jeje.
ResponEliminaSalut.
Ja,ja,ja
Elimina:)
Ei! aquesta lluneta de la darrera imatge està molt guapa
ResponEliminaSi oi? va ser l'únic expectacle amb la calma que varem tenir.
EliminaUna bona companyia i una sopa calenta de vegades et fan veure molt millors els llocs, de vegades la fotografia passa a un segon pla, crec que aquesta és una d'elles ;-)
ResponEliminaHas encertat...hi han moments que la necessitat de compartir una bona estona és molt més important que fer "la foto" i aquesta era una d'aquestes ocasions, poques vegades podem coincidir plegats.
EliminaAra si les condicions de meteo, hagueren acompanyaaaat ....je,je,je.
Abraçada.
Bones captures estelars campiona ¡ ¡ ¡
ResponElimina