divendres, 30 de novembre del 2012

Buscant la neu.

Des de Barcelona el Montseny es veu aquests dies preciós la neu fa que estigui més proper a nosaltres.
La foto encertada es una altre però ens va faltar saber una bona localització.
No tinc la foto típica, com es sol dir, amb neu del pantà així que varem anar allà,amb la sorpresa de que no hi havia tanta com pensàvem, també anàvem amb la idea de passar fred però la temperatura va ser suau en tot moment.


Ahh...y que conste que yo gane la apuesta!!! ;)

divendres, 23 de novembre del 2012

Un exercici.

Me plantejat durant un temps fer un exercici.
He decidit no visionar fotografies d'altres blocs ni pàgines.

Per que??
Per que vull fer fotografia sense estar influènciada.
Vull veure que es el que surt d'aquesta experiència si a l'hora de fer fotografia un esta influenciat per la visió de altres pàgines i modes.

El bloc seguirà actiu i podreu fer els vostres comentaris
Espero que m'entengueu, si no us faig comentaris.
Quan de temps??
No ho se, potser no aguanto ni una setmana o potser aguanto tot un any qui sap!!!


Us deixo una fotografia feta des de el balcò de casa.
La primera enfarinada d'aquest any al Berguedà.

dimecres, 21 de novembre del 2012

Canviant de tema.

Marxa la tardor,
ens deixa en el record l'esclat de color,
trobarem tanta bellesa en un altre racó?

Un nou somni hem de viure
que ens sorprengui i ompli d'il.lusió
una nova llum, un nou color.

Un color,
que el cor torni a omplir d'emoció,
trobarem tanta bellesa en un altre racó?

Ho dubto per que cada tardor, cada moment,cada llum,cada racó i cada somni es únic, irrepetible

dilluns, 19 de novembre del 2012

Dones tristes.

Veig passar davant meu,
dones tristes envoltes amb vels,
sense somriure,dones belles,
sense paraula.
Callades darrera un home que les domina.
I això em fa entristir,
per que m'agradaria veure-les somriure.
Veure-les belles i saber que es el que opinen.
Grans ments privades de llibertat,
veus callades,dones tristes.

dijous, 15 de novembre del 2012

Fins una nova tardor.




Encara queda tardor, dins el meu ordinador.
Ja no anyoraré tan aquells tons quan desapareguin,
Sempre podré recordar aquell esclat de color,
 fins que no arribi una nova tardor.

 Aquesta tardor ha resultat a la fi,molt i molt gratificant.

dilluns, 12 de novembre del 2012

En Cia.

 Aquesta vegada acompanyada de Queral Vegas, Jordi Chueca, Gironina i en Pepet, per que no tot ha de ser sempre en solitari.





També es curiós com treiem cadascu la nostre versió del mateix lloc.

dimecres, 7 de novembre del 2012

Eterna pregunta.

http://jescobedo.com/cazados/#comment-15 :Una foto simpàtica de la Núria, te molt bon ull.

Ha tornat a sorgit la mateixa conversa amb persones diferents.
Fa uns dies amb la Mª Rosa va sorgir aquesta conversa, l'altre dia amb en Pere també va sorgir, l'Hospital parlant dels lloc on m'hi fico les infermeres es varen preocupar i amb la Montse parlant de les sortides a la platja en solitari. Avui la volia tornar a plantejar: "Sola o acompanyada?."

Fotografia de J.Escobedo
 Jo per estar del tot centrada en la fotografia i arribar a connectar amb la natura he d'estar sola.
Quan vaig amb algú altre no em centro, estic pendent de la persona que m'acompanya i no tan en centrar-me.¿serà instint protector? no ho se.
I això que  viure aquell moment especial, compartint l'emoció del moment es immensament, mes grat amb algú.
Els que em coneixeu sabeu que em torno com una nena petitona, quan per exemple un arc de Sant Martí o unes llums d'espectacle apareixen davant els meus ulls i per a mi compartir aquest moment el fa encara molt més màgic.

Gironina
A la feina les companyes sempre em diuen que no vagi sola i jo se que tenen tota la raó del món, que un simple esquinçament a la muntanya sol@ i sense cobertura al mòbil pot arribar a ser fatal,sobretot en temps de fred.
I ara a més a més com explica en Pere en el seu bloc em d'anar en compte amb els robatoris, es veu que les mosques han olorat la mel.
Així que com ho vull tot...(fa poc m'ho han dit) continuaré combinant els meus moments de soledat i els moments amb la vostra bona companyia.

dilluns, 5 de novembre del 2012

Ui!!! que me caigo.

Al veure aquest arbre, va sorgir de mi aquest títol: "Ui que me caigo"
Però cada vegada que me'l miro m'inspira un títol nou,com:
"Buscant Bolets"
"Mira que he trobat! "
"Cachis qui vent ! "
I a vosaltres? Us inspira algun títol nou?

divendres, 2 de novembre del 2012

Porto la neu!

Des de Torla
Vaig anar a Ordesa i de nit la muntanya es va enfarinar.
Vaig anar al Berguedà i de nit va nevar.
Ara a casa he tornat i.....¿?

El Moixaró
Hauré de descansar una mica de fer entrades.
S'han acabat les vacances.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...