Era a casa havia quedat dormida em van despertar els trons, vaig agafar tot l'equip i cap el cotxe!!!
L’espectacle era servit!
Els llamps eren a la part dreta de la imatge...i per un segon així que la càmera es va tancar...llavors un llampec va sorgit al costat de l'Arc de Sant Martí... ohhh, agg... demanava i demanava a la mare natura una nova oportunitat, però no me la va concedir.
Us deixo amb unes paralues que he lleguit i que defineix el que he gaudit aquests dies:
" Ver un mundo en un grano de arena,
y un cielo en una flor silvestre.
Tener el infinito en la palma de la mano
y la eternidad en una hora"
Bones
ResponEliminaPero tú no estaves de vacances?
Han estat curtes, les guardo per la tardor.
Elimina;)
Quanta tensió!!!
ResponEliminaA pesar de tot...vares poder fer alguna foto guapa com aquestes...
Un petó.
Tensió,emm no, mes aviat emoció i admiració.
EliminaSi,l'Arc de Sant Martí ja tot sol val la pena,:)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminauala nena!! Quin arc de sant martí tant guapo vas poder copsar! La segona però amb el uvol acaronant la muntanya la trobo especialment bonica!
ResponEliminame n'alegra que hagis pogut gaudir d'uns dies lluny de tot i tant a prop de la muntanya que tant t'estimes! Ptons
Gràcies Montse!
ResponEliminaSi vaig gaudir si,del silenci, de la solitud, pau,natura. Ja saps que es el meu racó de recolliment, espiritual i llibertat.
Sobretot....fresqueta!!! algun moment de calor, però el normal.
M'ha agradat això de : "...ohhh, agg..."
ResponEliminaJa fa molt temps que vas perseguint aquest llamp per aquesta foto que tens al cap i estic convençut que, abans o després, el caçaràs. I tant que el caçaràs...
Per cert, maques fotos :-)
No vull un, vull uns quants !!
EliminaJe,je,je per demanar que no quedi,oi??
El que se'n va escapar era d'aquests,per això....ohhh,agg!!!
:)
Salut Pepet!
Nena, que la avaricia rompe el saco.
EliminaMolt bonic el arc de Sant Martí integrat en el paisatge.
ResponEliminaBoniques paraules, per emmarcar i tenir-les sempre presents.
Salut.
Aquestes paraules ja les tinc escrites en una llibreta per anar-les repansant. :)
EliminaSalut, Vicenç,gràcies.
Esther les dues fotos són ben maques, amb un llamp al costat ja serien la pera, de totes maneres pots estar satisfeta.
ResponEliminaLa pera o la reostia! Ja,ja,ja.
EliminaEm conformo,gratament!!
:)
Gràcies, Jordi.
Una maravilla el momento que has captado. Algo que no se repetirá, curioso. Y ese poema de Blake, otra pequeña perla.
ResponEliminaUn abrazo
Es lo que me gusta de la fotografia de paisaje, cada dia es distinto, en colores,luces,ambiente. Cada dia es único,exclusivo.
EliminaUn abrazo.
Cuando te leo, te veo. Esther en estado puro....
ResponEliminaLas fotos preciosas.
;-) je,je,je....
EliminaUn abrazo, Jorge.