dilluns, 28 d’octubre del 2013

Un cap de setmana.


Compartir moments i vivències reforça l'amistat.




He de dir que no he estat inspirada.
Però m'agradat estar novament entre amics. 

Gràcies per la teva dedicació i temps al organitzar-nos aquest cap de setmana i
 portar-nos a llocs tan bonics!


Un plaer conèixer-vos teniu un preciós tresoret!


I no em vull descuidar de la Mercè i l'Anabel i en Carles.
Abraçades.

14 comentaris:

  1. Nena..... Estàs molt atardorada.. :-) gràcies a vos.

    ResponElimina
  2. la segona vol representar la tardor encara empresonada a la tanca metal.lica? :-)

    ResponElimina
  3. Montse, la tanca representa la meva falta d'inspiració, alguna cosa que no deixa veure més enllà com un tel davant els ulls.
    Ep, però això es momentani,eh?
    Abraçades a tots!

    ResponElimina
  4. M'ha encuriosit aquesta interpretació de la segona foto, al veure-la i no haver llegit el comentari anterior he pensat que havies volgut experimentar quelcom, no que fos un reflex del teu estat en aquell moment...
    Com altres vegades hem comentat, quan no toca no toca i no cal donar-hi més voltes, el millor és deixar passar el temps i no posar-te cap mena de pressió, l'art, l'inspiració és com l'amor, quan més el busques menys el trobes ;-)
    Ànims!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com li dic a la Montse és momentani, aquell moment no em va inspirar però no estic afectada, simplement no tocava.
      I com dic en el teu blog espero que la mare natura em sorprengui, m'emocioni i m'inspiri sense forçar res...ha de fluir....
      ...igual que en l'amor, sense forçar res si apareix que sigui de forma fluida sorprenent i emocionant i si no toca, no toca... mentre buscaré inspiració en la mare natura i amb les fotos.
      Estic aminada...esperant el dia 8 !!!
      ;D

      Elimina
    2. Doncs a nosaltres no ens han dit res, suposo que només ens ha tocat la "pedrea"...

      Elimina
    3. Pere, si has rebut el mateix correu que jo...TOTS som finalistes, fins un nou avís o trucada.
      I segons la dita: No diguem blat fins que no estigui en el sac i ben lligat!

      Elimina
  5. A mi també m'ha sobtat aquestes montanyes encreclades per la tanca. Dius que representa la teva falta d'inspiració. No sé.
    Una vegada em varen dir que, quan trobes una tanca, el que t'has de plantejar és de qui és, si és teva o és d'algun altre i tu vius en el teu espai de llibertat. Per petit que sigui.
    Salut :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El dia no em va inspirar, però nois no fem la pilota més gran...no hi ha cap problema... avui ha fet una posta de sol que segur m'hagués inspirat bufà!!! quins colors!!!

      Elimina
  6. Tal i com es cometna, la tanca en si ja es inspiradora i una manera de reflexar amb imatges com et sents. Això és un pas molt important. I en qualsevol cas, la companyia... no té preu :-) Així que, que ho poguem repetir molts més cops i que en les properes la inspiració vagi pel davant !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si Arnau la tanca em va inspirar a mostrar el moment, el sentiment.
      La bona companyia compensa la falta d'inspiració, ara, si hi ha de tot millor que millor.
      A repetir tants cops com puguem!! però controlant el menjar i el beure que sempre que ens ajuntem hi ha algun excés.
      ;)
      Una abraçada!

      Elimina
  7. Yo diría que ademas de inspirada has estado atrevida, la segunda lo justifica plenamente.
    Saludos

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...