dilluns, 31 de desembre de 2012

Tan aprop i tan lluny a la vegada

Cada vegada sento mes lluny de mi la muntanya.
Aquesta crisi no em deixa fer tan sovint aquelles escapades en solitari que em renovaven l'esperit i em feien tornar, en pau.
Quan la bateria començava a estar baixa l'escapadeta en busca de la serenor a la muntanya,el seu silenci, la seva olor, aportaven calma al meu esperit.

També trobo a faltar les escapades amb els amics cada vegades mes distanciades.
Ara han de treballar mes o viuen lluny.
Abans no era cap problema la distància dins el nostre petit país.

Aquesta crisi fa que el mes m'agrada i que esta aprop cada vegada estigui ,mes lluny.

I tot i així contra tot pronòstic,farem i lluitarem per que el 2013 sigui un bon any...
si més no, ho intentarem.

Bon 2013!!

dijous, 27 de desembre de 2012

Un regal!

Flickr ha obert la meva galeria durant 3 mesos.
http://www.flickr.com/photos/str-es/sets/
Si voleu donar un tomb per ella veureu fotos molt diferents i de diferent qualitat ja que hi ha fins la primera foto que vaig fer amb la meva 400D i el "pisa" que venia en el kit.
Uiii quins records!
Us deixo amb una d'elles per que hi han coses que mai canvien.
Si,si soc un cavallot, no tinc remei.
:)
Foto de Joaquim Muñoz
Foto tornada a editar amb LR sobre la descarrega de flickr ja que no la trobo en l'arxiu. 
Aquel temps feia servir PS.

dijous, 20 de desembre de 2012

Bones Festes!!!!



Una amiga avui em preguntava......
Com portes els Nadals? T'agraden???
I amb el seu permís edito aquí la meva contestació:


"Es curiós la gran majoria de les meves amistats no suporta el Nadal.
A mi m'agradaria si no fos hipòcrita i consumista.

Si realment estigues enfocat en gaudir de la companyia de la gent estimada.
Ara tot es molt comercial el Nadal es consum, no hi ha caliu humà, es material.


Encara hi ha algú que conserva aquell esperit nadalenc.
L'any passat una amiga i la seva mare em varen convidar a casa seva i em varen fer viure el Nadal com si fos algú mes de la seva família.
Aquest any he decidit treballar i tot i aixi una altre amiga m'ha demanat que el dinar de nadal el passi amb ella i la seva família....encara hi ha gent al meu voltant que els hi queda esperit nadalenc.


M'agradaria que els nadals tinguessin l'esperit nadalenc que les pel.licules de Disney transmetien".

dilluns, 17 de desembre de 2012

L'últim mes de l'any.Desembre.


El desembre, comencem a somniar en un nou any ple de noves esperances,nous projectes,noves il.lusions i experiències.
Seguirem buscant noves llums,grans colors i nous llocs. Seguirem sorprenent-nos davant de tanta bellesa i compartint moments especials.

Us quedo agraïda a tots vosaltres per fer.me gaudir amb les vostres fotografies, les vostres il.lusions i les vostres alegries.


dissabte, 8 de desembre de 2012

Decàleg Ètic del fotògraf.

"El grito"
Estimats companys i amics:
Des del Comitè de Premsa d’ AEFONA, he assumit la tasca de difondre el nou Decàleg Ètic de l'associació, que renova i simplifica l'anterior Codi Ètic.

http://www.aefona.org/quienes_somos/codigo_etico
 
Us deixo l'enllaç per si em voleu ajudar a difondre'l, tot és per la bona pràctica de la nostra afició i perquè siguem conscients que hem de conservar i protegir els espais naturals d'arreu sense malmetre'ls durant la pràctica de la nostra estimada afició.
Si voleu aportar-me informació sobre concursos fotogràfics dedicats a la natura, perquè hi puguin agregar dins les seves bases el Decàleg, 

us ho agrairia.
 
Us podeu posar en contacte amb mi per aquest tema a través de: esther.prensa@aefona.org
____________

I tot això ho faig pel gran amor que sento a la nostra mare natura i a la fotografia.
Crec que és el petit gest que puc fer jo per la conservació de la natura i el món animal.
Avanço el meu agraïment per la vostra col·laboració.

dilluns, 3 de desembre de 2012

Passeig

Passejant per la vida, fent el meu camí
procuro,agafar el més bonic,
el que em fa gaudir,sentir, emocionar,viure.
De vegades l'emoció es compartida, altres la gaudeixo jo sola.
I en totes les ocasions agraeixo a la vida, aquest regal tant bonic que es viure.

divendres, 30 de novembre de 2012

Buscant la neu.

Des de Barcelona el Montseny es veu aquests dies preciós la neu fa que estigui més proper a nosaltres.
La foto encertada es una altre però ens va faltar saber una bona localització.
No tinc la foto típica, com es sol dir, amb neu del pantà així que varem anar allà,amb la sorpresa de que no hi havia tanta com pensàvem, també anàvem amb la idea de passar fred però la temperatura va ser suau en tot moment.


Ahh...y que conste que yo gane la apuesta!!! ;)

divendres, 23 de novembre de 2012

Un exercici.

Me plantejat durant un temps fer un exercici.
He decidit no visionar fotografies d'altres blocs ni pàgines.

Per que??
Per que vull fer fotografia sense estar influènciada.
Vull veure que es el que surt d'aquesta experiència si a l'hora de fer fotografia un esta influenciat per la visió de altres pàgines i modes.

El bloc seguirà actiu i podreu fer els vostres comentaris
Espero que m'entengueu, si no us faig comentaris.
Quan de temps??
No ho se, potser no aguanto ni una setmana o potser aguanto tot un any qui sap!!!


Us deixo una fotografia feta des de el balcò de casa.
La primera enfarinada d'aquest any al Berguedà.

dimecres, 21 de novembre de 2012

Canviant de tema.

Marxa la tardor,
ens deixa en el record l'esclat de color,
trobarem tanta bellesa en un altre racó?

Un nou somni hem de viure
que ens sorprengui i ompli d'il.lusió
una nova llum, un nou color.

Un color,
que el cor torni a omplir d'emoció,
trobarem tanta bellesa en un altre racó?

Ho dubto per que cada tardor, cada moment,cada llum,cada racó i cada somni es únic, irrepetible

dilluns, 19 de novembre de 2012

Dones tristes.

Veig passar davant meu,
dones tristes envoltes amb vels,
sense somriure,dones belles,
sense paraula.
Callades darrera un home que les domina.
I això em fa entristir,
per que m'agradaria veure-les somriure.
Veure-les belles i saber que es el que opinen.
Grans ments privades de llibertat,
veus callades,dones tristes.

dijous, 15 de novembre de 2012

Fins una nova tardor.




Encara queda tardor, dins el meu ordinador.
Ja no anyoraré tan aquells tons quan desapareguin,
Sempre podré recordar aquell esclat de color,
 fins que no arribi una nova tardor.

 Aquesta tardor ha resultat a la fi,molt i molt gratificant.

dilluns, 12 de novembre de 2012

En Cia.

 Aquesta vegada acompanyada de Queral Vegas, Jordi Chueca, Gironina i en Pepet, per que no tot ha de ser sempre en solitari.





També es curiós com treiem cadascu la nostre versió del mateix lloc.

dimecres, 7 de novembre de 2012

Eterna pregunta.

http://jescobedo.com/cazados/#comment-15 :Una foto simpàtica de la Núria, te molt bon ull.

Ha tornat a sorgit la mateixa conversa amb persones diferents.
Fa uns dies amb la Mª Rosa va sorgir aquesta conversa, l'altre dia amb en Pere també va sorgir, l'Hospital parlant dels lloc on m'hi fico les infermeres es varen preocupar i amb la Montse parlant de les sortides a la platja en solitari. Avui la volia tornar a plantejar: "Sola o acompanyada?."

Fotografia de J.Escobedo
 Jo per estar del tot centrada en la fotografia i arribar a connectar amb la natura he d'estar sola.
Quan vaig amb algú altre no em centro, estic pendent de la persona que m'acompanya i no tan en centrar-me.¿serà instint protector? no ho se.
I això que  viure aquell moment especial, compartint l'emoció del moment es immensament, mes grat amb algú.
Els que em coneixeu sabeu que em torno com una nena petitona, quan per exemple un arc de Sant Martí o unes llums d'espectacle apareixen davant els meus ulls i per a mi compartir aquest moment el fa encara molt més màgic.

Gironina
A la feina les companyes sempre em diuen que no vagi sola i jo se que tenen tota la raó del món, que un simple esquinçament a la muntanya sol@ i sense cobertura al mòbil pot arribar a ser fatal,sobretot en temps de fred.
I ara a més a més com explica en Pere en el seu bloc em d'anar en compte amb els robatoris, es veu que les mosques han olorat la mel.
Així que com ho vull tot...(fa poc m'ho han dit) continuaré combinant els meus moments de soledat i els moments amb la vostra bona companyia.

dilluns, 5 de novembre de 2012

Ui!!! que me caigo.

Al veure aquest arbre, va sorgir de mi aquest títol: "Ui que me caigo"
Però cada vegada que me'l miro m'inspira un títol nou,com:
"Buscant Bolets"
"Mira que he trobat! "
"Cachis qui vent ! "
I a vosaltres? Us inspira algun títol nou?

divendres, 2 de novembre de 2012

Porto la neu!

Des de Torla
Vaig anar a Ordesa i de nit la muntanya es va enfarinar.
Vaig anar al Berguedà i de nit va nevar.
Ara a casa he tornat i.....¿?

El Moixaró
Hauré de descansar una mica de fer entrades.
S'han acabat les vacances.

dimarts, 30 d’octubre de 2012

Tardor,colors,vent....

...i gent.

Normalment vaig a la muntanya i trobo serenor, tranquil.litat, sol.litut, potser trobo alguns excursionistes però em va sobtar la gentada que hi havia.
Esperem que tothom estigui conscienciat que s'ha de ser respectuós amb el medi ambient.


Aquesta vegada vaig anar amb en Jorge i la Núria us recomano veure les fotos d'en Jorge a ell la musa no el va abandonar.

dilluns, 29 d’octubre de 2012

A cop de vent

El fort vent d'aquest dissabte passat a Ordesa,ens va sorprendre de baixada.


He de dir que no vaig estar massa motivada a fer fotografia, un dels motius la quantitat de gent amb càmera que hi havia m'he acostumat a fotografiar estan relaxada i tranquil.la i dissabte no vaig connectar amb l'entorn,una pena per que el dia era tot un espectacle.



diumenge, 21 d’octubre de 2012

Crónica de tardor.

Ahir vaig estar novament al Montseny.

La boira ho envoltava tot i era tan gruixuda que era dificultós circul.lar però com soc una gran enamorada jo estava en el meu ambient.
El bosc encara li falten dies per lluir seu millor vestit.

Així pujava amb la finestreta del cotxe baixada em va sobtar no sentir l'aigua dels rierols que li donen vida i al  obrir la porta del cotxe no vaig percebre el seu so, tot i que el buscava. A l' arribar el pantà m'entristi,  pensava veure'l  mes ple, mai l'he vist aixi buit i sense vida.


Bolets vaig veure pocs, però he de dir que no tinc massa ull per veure'ls.

Ja sabeu. Si heu d'anar a Santa Fe, deixeu passar unes setmanes per que brolli el color i esperem que les pluges continuïn i que omplin de vida tot l'entorn.
No vaig veure cap salamandra ni cap gripau com la darrera vegada. Encara que em vaig topar amb una persona que passejava per allà amb la seva gossa que si, en va veure.(Per cert,salutacions!) :)

dijous, 18 d’octubre de 2012

Sola o acompanyada?


L'altre dia em van preguntar : estas sola?
Vaig estar a punt de contestar: No. Mai estic sola. 
Com a mínim, estic sempre amb mi mateixa.

dissabte, 13 d’octubre de 2012

Arrels


Els arbres s'arrelen a la terra amb força i  aguanten tempestes sense caure.
Els arbres m'atrauen per la seva força, em donen la seguretat de que passi el temps que passi ells estaran allà.
Com les bones amistats que passi el temps que passi estan allà,
en el bosc de la vida per quan tu vas a passejar, allà inamovibles en el temps i sense caure.

En el fons voldria canviar la paraula amistat per família,però en el meu cas no es factible.

diumenge, 30 de setembre de 2012

El mar.

Necessitava veure't, estar al teu costat.
I al tenir-te aprop meu m'he adonat,
del molt que t'he enyorat.
Sentir el teu remor,
recordar la teva olor,
i he pensat en quedar-me,sempre al teu costat.

  Be, aquestes fotos no son del mar, més aviat m'he anat  cap els núvols,je,je,je.
Us deixo l'enllaç per que veieu on he estat flickr


dimecres, 26 de setembre de 2012

Esperant els colors

Després dels calors,
venen els colors,
colors que fan tardor.


Espero que vingui la pluja i ompli el bosc de vida.
 Que aporti soroll als rius que omplen el bosc i els hi doni moviment i amb l'aigua arribi la humitat que encén els olors que tan he enyorat.

dijous, 20 de setembre de 2012

L'arbre transparent

Fent experiments, jugant amb la càmera.


Avui he tornat al Montseny  per l'autopista el cel s'anava obrint, al pujar sol i  allà mentre passejava, a començat aparèixer la boira,no m'ha motivat ja que faltaven els rius.
Encara que ha plogut no ha estat prou, tota la zona era massa seca, es necessari que la pluja sigui abundant per que el Montseny torni a ser viu i alegre.

diumenge, 16 de setembre de 2012

Decepció.

Quan després de uns quants mesos, buscant,mirant, parlant amb en Pepet sobre una nova sortida, arribar al lloc, es una decepció.
Es clar que abans s'ha d'anar a la localització i donar un vol  de dia,però els nostres horaris ho impedeixen, a més a més ara s'afegit un nou impediment, la gasolina que amb aquests preus, t'ho penses abans d'agafar el cotxe.
Us mostro el lloc però no per que m'agradi.
No tenia intenció de fer aquesta entrada però he pensat que també s'han de mostrar les decepcions.
 A més a més, ja he estrenat el meu 14mm!!
 El tenia mort d'avorriment dins la caixa.

dimarts, 11 de setembre de 2012

Tinc una cita d'amor!!!

Tinc una cita d'amor amb la meva dolça Catalunya.
i un desig.
Que torni a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.
Després de demanar l'opinió a una amistat sobre el text que volia escriure,vaig fer una reflexió de consciència.

Crec amb l'harmonia i per mi el món ideal seria que tots fóssim ciutadans del mon,sense extremismes.
Avui dia tots estem molt (crec que la paraula es) retallats i tenim els ànims unes vegades radicals i d'altres decaiguts.
Tots acabem escombrant cap a casa, cap el nostre raconet i el nostre dia a dia i la nostre terra es casa nostre allà on varem neixer, ens l'estimem i  la sentim nostre.

Ens estimem el nostre trocet de terra i crec que més grans es el pes de la seva història, més gran es la nostre estimació cap a ella.



divendres, 7 de setembre de 2012

Ballant un tango.

Es un lloc amb un atractiu especial, moltes vegades fotografiat i no m'estranya, per que veure aquests arbres no deixa indiferent tenen personalitat pròpia.





Aquesta vegada no he pogut reprimir-me i he buscat un nou enquadrament.Recordo el dia que els vaig descobrir.

dimarts, 4 de setembre de 2012

La meva casa ideal seria......


La meva casa ideal tindria per sostre una cúpula de vidre....


La habitació orientada a llevant, per tenir despertars de colors,
i de les primeres llums rebria l'energia pel começar el dia.

 Per contemplar al capvespre, boniques postes de sol,davant el sofà tindria un gran finestró
i acompanyant l'espectacle sonaria una música suau, que ompliria el gran saló.

I com la meva llar tindria una cúpula vidre per sostre, cada nit dormiria sota cels estelats
 per que els meus somnis fossin cada nit detallats.

I les nits de fred dormiria sota flassades de tricot,
buscant l'escalfor de un suposat xicot.

Els dies de tempesta vora la llar de foc, la pluja picaria els vidres interpretant una peça musical
 i el tronar dels llamps,sonaria fins i tot cordial.

Diuen que somniar, es gratuït
aixi que si us plau,
 avui deixeu-me somniar.
 :)

diumenge, 2 de setembre de 2012

divendres, 31 d’agost de 2012

Els rostres del bosc

El bosc es ple de rostres.ple de personalitat,
cal parar i observar detingudament per veure la bellesa que amaga.
Igual que la vida n'és plena de rostres que cal observar detingudament,
per veure la bellesa de la seva personalitat.



Un nou rostre,una nova personalitat,
plena d'experiències i vivències personals.

Una nova sortida amb  molt bona companyia, aquesta vegada amb Maria Rosa.
Em va encantar conversar amb tu.
Benvinguda, me'n alegre en el meu camí haver-te trobat.

dilluns, 27 d’agost de 2012

Petiteses II


Segueixo...
Petites gotes, petits tresors, que donen vida, que donen frescors.



divendres, 24 d’agost de 2012

Petiteses.


Hi han petits detalls que ens envolten i  omplen la vida, en aquest cas el temps.

Provant un dels meus, nous joguets.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...