Una sortida exprés.
Tant exprés que així vaig arribar al lloc vaig plantar el trípode i ràpid a disparar per què les llums marxaven.
No vaig gaudir.
Vaig gaudir del cel però l'estrés em va produir fer les fotos tant "pim pam", no em va deixar gaudir del moment foto.
_____________
M'agrada prendre-m'ho amb més calma encara que de vegades les sorpreses m'emocionin i no tingui prou sang freda com per actuar.
No és el mateix, per mi fer una foto estant emocionada pel moment, què fer-la exprés.
Prefereixo mil vegades estar emocionada.
Que bonitos cielos, me gusta mucho la primera, y esos toques de luz en las crestas de montserrat
ResponEliminaSaludos
Esa luz es la guinda del pastel.
Elimina;-)
La primera es una delicia. Esos colores en el cielo y en las crestas son chulísimos.
ResponEliminaUn abrazo
Les fotos magnífiques. Però a mi això de l'estrés, si el resultat final és com el teu, ja m'agrada, forma part del joc, còrrer per arribar a aquelles llums ... Galen Rowell també ho diu al seus llibres, és tant efímer això de les llums ...
ResponEliminaSalutacions,
Bé, Esther. A aquest camp pense que se li pot treure molt de suc. L'altra localització que et vaig portar tampoc està gens malament. Caldrà esperar de nou un cel com aquest.
ResponEliminaBon resultat express!
Aquesta la tinc pendent en altres condicions.
EliminaLa que em vas ensenyar...no la vaig trobar! i com ja saps anava amb el temps justet.
:)
Pues son molt bonics.
ResponEliminaAra caldría repetirles amb mes temps, al menys per a gaudir.
Salut.
Seguiré el teu consell.
EliminaEm quedo amb la Muntanya de la primera i els núvols de la segona, això si molta calma ;-)
ResponEliminaComplimenti per le fotografie, mi piacciono molto!
ResponEliminaUn saluto, Erica
Www.fotografiattimidiluce.blogspot.it
Benvenuti nel mio piccolo spazio
EliminaSaluto.
Me encanta la primera, un saludo
ResponEliminaMa gustan las dos, no sabría con cual quedarme, casi con la segunda por el formato, le da mayor magnitud
ResponEliminaSaludos
Havia pensat en fer un comentari "expres".. jeje però no, la primera amb les llums a les crestes donava moltes possibilitats per utilitzar un tele per apropar-les, crec que l'interes està allà més que el cel. ;-)
ResponEliminaSalut!
Ja arribarà, aquesta que tu dius.
EliminaPerò aquell dia el cel va ser el protagonista del dia i Montserrat no havia de restar-li protagonisme.
Per això aquest el títol.
El dissabte vam fer una escapada al Pirineu i al passar pel costat de Montserrat els hi vaig comentar als companys que mai havia anat a fer fotos a Montserrat. Doncs quina casualitat tu ens en mostres un parell de ben boniques sobretot la primera.
ResponEliminaPujar a Montserrat em costa només 30 minuts des de casa, t'ho pots creure?
EliminaFa temps ho venim parlant en Pepet i jo,hem de treure-li suc...i aquest any ens ho em proposat.
En tinc unes a l'arxiu que son..son...son... però no les puc mostrar, el sensor era tan brut que no son gens presentables.