Per fer fotografies ella sempre es treu les ulleres ja què la càmera la porta graduada a la seva vista, i allà estava asseguda a terra tranquil·lament, contemplant com una petita falguera es movia al ritme del vent il.luminada pel sol.
Feia estona que la mirava, era com si la petita falguera li estigués dient: " hola! mirem, estic aquíii!!
De cop i volta sent uns sorolls que venen del riu sec, que la treu del seu encantament, que es això!!
Aixeca la vista i (sense ulleres) veu que baixa corrent, espantada una ovella perseguida per....
(Pensaments en dècimes de segons) ...."un llop?, no potser!! al Montseny no hi han" I llavors que és? l'aspecte es de llop!!" I les ulleres!!? on son!!!?,
Davant seu l'ovella para en sec i aquell altre animaló de pell grisa i ullals comença a grunyir.....
Tot trobant les ulleres, l'animalo comença bordar....Uf quin descans!!! els llops no borden.
Segon pensament: I si hagués estat un llop de veritat? M'hagués quedat quieta parada immòbil?....
i de cop i volta vaig començar a disparar....
Ahir vaig poder provar el meu 70-200 mm!!!!
Moralina: Si vas al bosc a fotografiar, tingués les ulleres sempre ben a mà.
:-D
Doncs pensa que el llop cada cop està més present per les grans serralades de Catalunya..., per sort els humans no som una bona presa per a ells.
ResponEliminaMira, no soc gaire partidari del format quadrat però trobo la primera molt original, amb el punt d'atenció desenfocat per el moviment ;-)
ResponEliminaSalut!
P.D. Jo amb ulleres no puc fer fotos :P
La primera estoy con Pere, tampoco soy de recortar formatos, y si que veo muy interesante ese movimiento, es una de esas imagenes que se califican como geniales, en las otras me llama la atención el poco caso que la hace la oveja al perro!!!
ResponEliminaSaludos
La foto (la primera) la trobe ben original, realment. Les altres dues molt bé per ilustrar la història. Si hagués sigut un llop de veritat sempre et podies haver aliat amb l'ovella i hagessiu estat 2 contra 1, je, je...
ResponEliminaPues te han quedado muy guapas.
ResponEliminaSaludos.
Si hagués sigut un llop, el 70-200mm com a defensa personal per si de cas!
ResponEliminaLa primera és molt curiosa.
Gràcies a tots pels comentaris.
ResponEliminaAquesta entrada ha estat més aviat per explicar-vos l'història del llop,l'ovella i "la chica cegata" ja,ja,ja... les fotos no són per mi, bones.
La primera és curiosa, és original, no és típica, però no te una bona composició, em van destorbar l'atenció aquests parell d'animalons si hagués continuat potser hagués buscat altres perfils ... i com comentava al blog d'en Pere,no és un foto pre-pensada és una d'aquestes fotos que la mare natura t'inspira in situ.
Les altres dues són com per il•lustrar l'historieta.
Jordi !!! l'acabo de estrenar, ai mare! tant de temps per tenir-lo ni pensar en fer.lo servir de defensa! :)
Abraçades.
Ja,ja...buena historia, Esther. Y bien ilustrada.
ResponEliminaMe ha hecho reír.
Un abrazo
De eso se trataba, de reir un poco.
Elimina:)
Un abrazo.
Aúnque en ese momento, yo no rei...ja,ja,ja,...
Elimina