dijous, 10 d’octubre del 2013

La soletat del roc.


Allà sol estás.
T'envolta gent, gent que t'estima,
però, sol allà estás,
embolcallat de gent estimada.
________
M'agrada massa la llibertat,
entrar, sortir sense donar explicacions, 
sempre així ha estat.

Lliure, sense lligams
Serà per això que...
Allà sola estás.
Encara que...
envoltada de gent, gent que t'estima.
Peró allà sola estás,
embolcallada de gent estimada.

12 comentaris:

  1. Una foto que transmite muy bine la idea.
    Buen trabajo.
    Un abrazo

    ResponElimina
  2. Muy fina y minimalista, cuando veo una así me llama mucho, me encanta.
    Saludos

    ResponElimina
  3. Es nota que tens ganes de Mar :-)
    Queda molt resultona amb aquesta llum pujadeta. Ben feta

    ResponElimina
  4. Molt maca.
    I amb un gust minimalista molt aconseguit.
    Salut.

    ResponElimina
  5. Ja tardes en presentar un llibre de poemes... 8^)
    Salut!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...