La por i la ment.

Només entenc la vida d’una manera. 

Superació personal, calmant la ment i només fent cas al que et demana el cor.

Superar les pors que no et deixen caminar, que paralitzant el pas et fan recular. Calmar la ment que sempre vol guanyar les batalles i crea pel.lícules què no existeixen.

Quan fas sense plantejar-te res i després mires el que has aconseguit és quant et dónes compte que tu mateix ets qui et poses trabas, i que has de calmar la ment.

Admiro la gent que té prou empenta i no fa cas ni a la ment ni a la gent que li diu: “on vas boiga fent això!”

El camí de la vida el fas sola i només tu pots escoltar el que et demana el cor, tot i que que sentis dir “on vas boixa!” fes el que et diu el cor i calma la ment per què sinó, no viuràs la teva vida, si no la que et marca la por i les opinions d'altres.

Fotografia dedicada a l'Espe a qui també li agradava la muntaya.