divendres, 9 de setembre de 2011

De color daurat.





Una posta de sol a Bardenas Reales, ho transforma,tot a color daurat, sembla que en un moment donat, hi haguí de sortir d'un dels seus racons, Ali baba i els 40 lladres, que venen de la cova, secreta on deixen els seus tresors.



Els que si tenen un tresor, es la gent d'aquesta terra, al tenir un entorn tan fantàstic i diferent.



No descarto tornar anar, per que em vaig quedar amb ganes de més.
No he inclós el Castildeterra, típic del lloc,no es per que no el tingui,es que jo soc així de xula. :)

18 comentaris:

  1. ¡qué maravilla! Esos dorados no son terrenales.
    La primera preciosa, pero creo que me quedo con la segunda.
    Un saludo

    ResponElimina
  2. Doncs sí, tens raó....però t'equivoques en una cosa...només en faltaven 38 de lladres, ja que dos ja hi eren....robant fotos, clar!!!! ;-)
    Jo em quedo amb totes tres, només per haver compartit els moments!:-)

    ResponElimina
  3. Dons a mi m'hagués agradat veure "Castillditierra", el lloc mes emblemàtic de les Bardenas Reales i on fèiem la segona parada d'avituallament en les curses de "Extrem Bardenas" que vaig disputar ara farà uns anys...
    M'agrada la primera foto, em transmet "Bardenas" :)
    Un petó!

    ResponElimina
  4. Alfredo, el verlos in situ,es un regalo divino!!
    y el calor que pasamos fue,un regalo infernal!!!
    :)
    Saludos!!

    ResponElimina
  5. Ostres, No decartava, aquelles dues males peces que rondaven per allà!!!
    Je,je,je, petonet,Montse!

    ResponElimina
  6. Pere,es que crec, que es mereix una foto més espectacular, que la que tinc.
    Ara, espero tornar a temps, diuen que esta a punt de caure...
    Un petó!

    ResponElimina
  7. Quin color!!
    Es ben diferent al que tenim per qui.
    Salutacions

    ResponElimina
  8. Jordi, colors i calors, diferents ;)
    Gràcies per la visita!
    Salut.

    ResponElimina
  9. Olé! Noia, molt bones, quina preciositat de color!
    Si alguna vegada vaig a las Bardenas crec que no fotografiaré el castildeterra. Aquests llocs tan fotografiats acaben per avorrir-me i quan hi vaig no li trobe "el què". Aquest estiu vaig tornar de la Bretanya sense cap foto del Mt St-Michel, je, je...
    Jo sí que sóc xulo ;-)

    ResponElimina
  10. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. Ja veiem que no cal que surti el Castildetierra per deixar-nos amb la boca oberta.... són molt maques!!!
    Semblen casi d'una peli de l'oest...
    Maite

    ResponElimina
  12. Maite,saps que hi ha un anunci que hi surt aquest lloc?? Fixa-t'hi.
    Salutacios,companya!

    ResponElimina
  13. Excellents imatges Esther!

    La primera es realment preciosa amb aquestes tonalitas ;)

    ResponElimina
  14. Gràcies Daniel,enhorabona,per la publicació.
    Salutacions!

    ResponElimina
  15. parecen imagenes sacadas de otro planeta..Eso sí, no poner la foto que tu sabes me deja un noseque...

    ResponElimina
  16. Jorge,es muy normalita,entonces,pa que,ponerla?
    Saluditos!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...