Però últimament només faig que pensar:
"Per què lluitar i voler anar contra corrent quan la vida és com les corrents marines, has de deixar que la vida et porti, ets com un vaixell a la deriva dins aquesta vida, no cal preocupar-se, només cal viure aquelles situacions que la vida ofereix.
Per què volgué anar cap a la dreta i encaparrar-se si la vida et tornarà a dirigir cap a l'esquerra. No cal preocupar-se de res, cal aceptar i agraïr el què la vida et dona i si alguna cosa no funciona es per què estas anant contra corrent i mentres vas contra corrent vas perdent les forces i els ánims i la vida.
No cal preocupar-se ni encaparrar-se, només cal demanar a la vida que et doni aquella oportunitat i seguir vivint sense cap més complicació."
Cal viure amb un somriure i aixì la vida serà mes dolça.
:-)
Molt original i arriscada composició, m'agrada et felicito. Si senyora! :-)
ResponEliminaSembla que la lluna estigui jugant a botar sobre els núvols...aixi em va semblar a mi quan em va captar l'atenció.
Elimina:-)
Veig per aquesta entrada i l'anterior que t'has llançat valentment a les composicions imaginatives. M'agrada :-)
ResponEliminaHome, llançat,llançat...han sorgit.M'alegra!
ResponElimina:D
Bella foto y bellas palabras Esther :-)
ResponEliminaGracias Antonio, bienvenido por aquí!
EliminaUn títol que sembla que està de moda des de fa uns mesos, la foto no em transmet pau més aviat el contrari amb aquests tons tan contrastats...de sota ;-)
ResponEliminaNo tenia noticia que estigués de moda.
ResponEliminaEl títol te en aquest cas relació amb el text però la fotografia no vaig pensar en realcionar-la amb el text.
What a colors!..
ResponEliminaDank!
ResponElimina