diumenge, 29 de juny del 2014

Esperant veure't,vaig viatjar al passat.

Aquella nit esperava veure la via làctia, però els núvols i la proximitat de la ciutat de Barcelona ho varen impedir.
Després de una bona excursió vam arribar al castell, tampoc la posta de sol ens va ajudar però els nuvolets i la contaminació d'aquella nit, em van agradar així què les vaig fer meves i ja veieu els resultats.
La contaminació era tanta que, no ens calia cap llum addicional per veure'ns ni fins hi tot per fotografiar,si ho haguéssim volgut així.



Encara que soc de paisatges naturals sense construccions, sempre m'han atret els poblats antics, castells o ermites abandonades.
Estar envoltada d'història, imaginar la vida que portaven els habitants en aquell lloc, la quantitat d'experiències viscudes per les persones que vivien.
Imagino com era la seva qualitat de vida, com s'ho feien per portar una vida quotidiana còmode?
Com cuinaven? i l'aigua? Com vivien?


A dalt el roc aquesta assentat el Castell de la Popa.
Agraïda en Pepet per portar-me aquesta localització.

dimarts, 24 de juny del 2014

Per molts anys: 1014 - 2014

El Castell de la Popa o Castell de Castellcir, documentat des de l'any 1014.

Mil anys han passat, 
mil històries viscudes,
defensor de la vall,
des de la finestra mirant, 
paisatges inamovibles. 


dijous, 19 de juny del 2014

Muntanyes de textures.

Successió de textures
successió de colors i de serralades,
successió de muntanyes de infinita bellesa.

Muntanyes de textures.


dissabte, 7 de juny del 2014

Molt per gaudir.



A poc a poc, sense pressa gaudint dels petits passos cap endavant.
No vaig enlloc, no em plantejo res, només em plantejo gaudir.
Gaudir del moment, del lloc, del paisatge, gaudir quan aconsegueixo robar-li la màgia al moment viscut.

En cada pas endavant, la meva cara dibuixa un gran somriure.
Encara em queda molt per gaudir i això vol dir que m'esperen grans somriures dibuixats.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...