dimecres, 26 de febrer del 2014

Treballar de nit.

Fa poc una amiga al veure uns rams de flors al supermercat va dir:
"Ui, me recuerda a todos los Santos"
Jo vaig saltar: " Ostras si!!! es dentro de poco, no?"

Aquesta conversa va tenir lloc fa dos dies.
_______________

Avui el meu escrit va com treballar de nit minva la capacitat, no va de fotografia.

Quan fas 3 dies de nit seguits, 10h cada nit, el cap de setmana sobretot, que és quan els veïns estan més a casa i sents l'aspiradora de la veïna, els crits del veí a la seva filla,...
Quan en tres dies dorms 12 hores.
Hi han dies que no saps si es gener, si es dimecres o si es Tot Sants.
No vull prendre pastilles, potser ho hauria de fer.

Fa temps vaig decidir reduir la meva vida social per què al no saber quin dia vivia era capaç de quedar amb dues persones al mateix dia en llocs diferents.
No saber en quin dia vius desorienta molt i no vull quedar malament amb ningú.

Sort que les meves amistats saben que el meu CPU te caigudes i no funciona al 100 per 100.
Caigudes que m'han fet minvar, inclús perdre amistats.

Aquesta entrada va per aquelles amistats a les què aprecio i que de vegades interpreto malament, sobretot escrits.
El meu CPU te els núclis tocats i és poc rendible ....i de vegades no processa be.

dissabte, 22 de febrer del 2014

Fotografia; sentit de l'estètica i de superació.

El meu tipus de fotografia busca vincular la natura amb l'art per què per mi la mare natura és art.
El disseny d'una fulla, la textura del tronc d'un arbre, la llum d'una matinada plena de núvols on els rajos de sol es filtren o la paleta de colors al sortir o pondre's el sol, els colors de la primavera i la tardor. El dibuix de la pell d'un animal, la seva mirada, el vol d'un ocell.
Per mí es art. Art natural.
__________
Un cop definida la meva manera de entendre la fotografia.....

Mai, he anat a un curs de fotografia, he estat autodidacta per que m'agrada investigar i la fotografia és investigació. Obtenir per mi mateixa resultats, es una gran satisfacció.
Descobrir els resultats que aporta tancar el diafragma i obtenir un desenfoc sel.lectiu.
Obrir el diafragma per captar la llum de una nit estelada.
Jugar amb l'ISO , amb la velocitat d'obturació i obtenir diferentes textures de l'aigua o moviments, per a mi es un joc, un joc divertit que omple quan veig els resultats obtinguts.

Però tot això anat acompanyat de una recerca, investigant el treball d'altres autors més destacats.

El meu procés evolutiu el definiria en tres punts:
(ojo!!! que no em considero una experta, en res!)

1/ Copiar la foto d'aquell autor que tan m'agrada.
Intentar esbrinar i obtenir una foto semblant.
Però no per després dir: "Jo la tinc millor que ell!!" NO!!
Copiar per esbrinar quins paràmetres ho fet servir, quins filtres, la tècnica....esbrinar la fórmula de aquella pòcima.

2/ Jugar, investigar: Un cop ja vaig saber les fórmules per obtenir aquelles fotos que m'agradaven d'aquell autor o autors.
Em vaig dedicar a jugar amb els paràmetres a fer coses rares a buscar, investigar, quina era el tipus de fotografia que em feia sentir i gaudir més.

3/Trobar-se a tu mateix (fotogràficament parlant) i ...continuar gaudint.

La fotografia és com la vida i per això m'agrada tant!!!
Un nen apren imitant,
un nen investiga i juga
un adolescent és defineix com a persona coneixent-se a si mateix.


Mentre pel camí tenia una veu en OFF de un amic que em deia:
Buscaaa el teu cami i i i!!
No intentis fer la foto de ningú u u ...
No facis cas de les floretes que li llenssin a la teva fotografia a a a....
I sempre li contestava: per moltes floretes que em llencin, jo se les errades que he fet en el procés de disparar i se si m'omple, si em satisfà o no.

Això ho tenia en compte però sabia que primer havia d'imitar, després experimentar i per fi, gaudir fent al que a mi m'agrada en aquell moment que estic visquen. Però això no s'acaba aquí!

No soc de sortir de casa amb una fotografia al cap, per que se que la mare natura es capritxosa i ella es la que em donarà les llums i els elements.
Buscaré un ambient en especial aixó si, pero m'adapto al que m'ofereix la mare natura.

Per arribar a obtenir una fotografia xula (no dic foton, dic xula)
S'ha de tenir un mínim d'elegància i sentit de l'estètica, i sobretot !!!
un gran sentit de superació i anar a per aquella fotografia escandalosament Xula.

Se ha de saber decorar l'escenari que tens davant teu jugant a distribuir els elements, per fer-la agradable visualment.
Coordinar les llums, els colors, ombres i textures..uff encara em queda molt per aprendre!!!

Però és aixó justament el que m'agrada de la fotografia, mai s'acaba i cada nou pas omple de satisfacció.

No us conformeu, i tingueu un gran sentit de superació!!
Segueixo tenint fallos i els seguiré tenint però sempre lluitaré per superar-me.









diumenge, 9 de febrer del 2014

"La cantera", darrera sessió.





Després de jugar una mica, simulant les imatges de Hermann Rorschach, en l'entrada anterior us deixo les darreres imatges que vaig obtenir d'aquest indret.
Espero, com sempre que us agradin.

dimecres, 5 de febrer del 2014

El senyor de les barbes i la reina del llac.

A la guardia dels dilluns.

Estimats companys i companyes, "lo prometido es deuda".

Natx, fixa't be que he possat, senyor de les barbes i no pas el vell barbut. 
;-)















Montse, segur que no tens cap problema en trobar cares! ;)

Jo penso què mes d'un director d'efectes especials a l'hora de dissenyar un monstre o personatge per la seva pel.lícula van a llocs així per trobar inspiració.
Qui sap? Potser veiem el Sr. de les barbes i la reina del llac en cartellera d'aquí uns anys!

(Premeu sobre la fotografia per veure-la més gran)

dilluns, 3 de febrer del 2014

La cantera.

La part bonica.
Una vella cantera abandonada també potser un entorn bonic.
I, si fos recupertat com un lloc d'esbarjo?
Desgraciadament cada vegada més queden les restes un cop acabada l'activitat "empresarial" en desús.
Quan ja no donen diners queden en un racó, com un trasto vell.
Ja no interesa, ja no serveix i queda allà en l'oblit.
Agrair en Pepet mostrar-me aquest indret.


La part lletja:
Avui he volgut captar la part lletja, per desgràcia esta allà.
La part que la gent irresponsable, egoista i poc respectuósa amb l'entorn deixa al seu pas.
I cada cop que veig una escena així em pregunto: Com deuen tenir aquesta gent casa seva?
Neta?
Potser és un espai oblidat pero no deixa de ser un espai de gran bellesa.

dissabte, 1 de febrer del 2014

Fent la competència en Pere Soler.

Je,je,je, ja saps Pere què és broma.
:)
Aquestes boires entre vinyes ens estaven demanat a crits que les fotografiéssim i no ens em pogut resistir.

Avui amb la sempre agradable companyia d’en Pepet, em explorat noves localitzacions no son el Tavartet, pero jo he anomenat el nostre particular.


 I aquesta dedicada en Jordi Chueca.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...