dilluns, 20 de maig de 2019

Un color "espacial".


La combinación de metales pesados como hierro, cobre, cadmio, maganeso hacer que el río en Riotinto tenga un color "espacial".

dimecres, 8 de maig de 2019

Mar de costes.

Costes que fan volar la ment.
En indrets així el temps es para i la imaginació es dispara.

En aquest cas la ment em va transportar a viure una aventura de mariners en temps passats, mariners que lluiten amb terribles tempestes que empenyen la nau contra les roques punxegudes de la costa, tot l'esforç centrat a sobreviure el temporal.

Nota: No sé que ha canviat però ara Blogger no em deixa contestar els comentaris, disculpeu.

dijous, 25 d’abril de 2019

La playa de la caracola de mar.

Dando un ¿pequeño? paseo por Asturias, 2000m km recorridos y unas cuantas fotografias. 



Mi hija bautizó esta playa como "la playa de la caracola de mar "y creo que acertó.




dissabte, 12 de gener de 2019

Fluint cap al mar.



Fluint cap al mar entre obstacles, escletxes i pendents.

M'agrada caminar per la vida sola, sense estar pendent de ningú més que de mi mateixa, potser algú dirà què és un pensament egoista. Jo el considero tot el contrari.

Sóc responsable de mi mateixa i, no cal que algú altre es senti responsable de mi, cadascú ja té prou feina amb si mateix. No sóc de ningú i ningú em pertany això és llibertat.

Per arribar aquest punt, que jo considero de maduresa, he trigat anys, no tenir lligams per mí es ser lliure.

Això no vol dir que no m'agradi compartir viatges, vivències, rialles i anècdotes sorgides dels moments viscuts. Ni què renuncio per res del món a la meva meravellosa condició de mare què és el millor que m'ha pogut passar.

El camí el fas sol, vulguis o no, tu ets l'amo de les teves experiències i emocions, ningú més pot saber de quina manera t'emociona o fereix un moment viscut.


dijous, 27 de desembre de 2018

Caos.

No sé si aquesta platja representa ben la meva visió de com està el món.
Tancaré la boca i continuaré fent la meva vida i fent fotografia, per què avui en dia opinar de com estar tot plegat pot representar un risc per la llibertat.
Una llibertat que fa molt de temps ens hem deixat prendre.
Però realment, hem estat en algun moment, lliures?, o sempre manipulats pensant que érem lliures?
Caos




dimarts, 18 de desembre de 2018

Fotografia assolida.

Feia anys que li anava darrera d'aquesta fotografia i feia temps que volia passar pel camping de Beceite a saludar a la Kenia.

Vaig poder complir les dues coses i, dir que va ser el lloc adequat i en la millor data, tot va quadrar tant en la part fotogràfica com en la part personal.

Agraïda per l'hospitalitat de Kenia i de Ciccio!!! ahhh ... Recomano les pizzes que fa Ciccio!!

Un abrazo, adelante hasta pronto!!



dimecres, 28 de novembre de 2018

Quan la vida et fa parar.

Aquests últims anys, la vida m'ha fet parar.

He fet fotografies, algunes d'elles us les mostro avui aquí, són fotografies fetes sense cap presa deixant-les dins l'arxiu. Potser ha canviat alguna cosa dins meu i no em cal mostrar el que faig, no ho se. No entro tant dins les xarxes socials i això fa que estigui desconnectada.

Espero tornar a pujar al tren i re-empendre el camí, primer pas treure la pols a la càmera, però l'ànim em diu que serà una arrencada pausada de mica en mica, i a baixa velocitat. Últimament camino sense plantejar-me obligacions.









Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...