divendres, 18 juliol de 2014

Una tarda màgica

Tinc poques possibilitats de viatjar i aquella tarda en Pere Soler con si d'un mag es tractés amb un picar de dits em va fer viatjar a un país llunya.
S'ha de dir que el dia ens va acompanyar i també va fer que la tarda es tornes màgica.


El dia següent vaig tornar, el lloc s'ho valia però, la màgia s'havia esfumat i els núvols baixos van donar pas a boires espeses, alguna cosa vaig poder fer amb el permís de les vaques que passejàvem per davant l'enquadrament.


Feria molt de temps que no coincidia en una sortida amb en Pere i com sempre és agradable conversar amb ell.
Bona companyia, agradable conversa i un indret preciós.
No podia ser una tarde més perfecta.
Gràcies Pere!

diumenge, 13 juliol de 2014

Montphoto vist per mi.

Estava mig adormida, he agafat la llibreta i he començat a escriure aquestes paraules…..


Quant jo no col•laborava a Montphoto pensava: "S'ha acabat el Fest, ara aquesta gent de vacances fins un mes o dos abans de la nova edició. Ingènua!!

Des de dins les coses és viuen d’una altra manera. Des del minut 0 i molt abans, l’organització ja pensa en el següent Montphoto.

Montphoto està actiu tot l’any.

Muntem i desmuntem exposicions amb les nostres mans, no se'ns cauen els anells, no paguem a ningú, no per que siguem masoques, no hi ha recursos suficients.

Busquem aquests recursos, quadrem els comptes d’un any per un altre.

Imprimir, editar el llibre i fotografies del concurs, buscar llocs i aliances per exposar.

Donar visibilitat a Montphoto i els seus patrocinadors.

Ser atractius, per a tothom, realitzar entrevistes, editar vídeos no els fem fer, els fem nosaltres per què no hi ha recursos, estan fets per col•laboradors sense ànim de lucre i per amor a Montphoto sense rebre res a canvi. BE si! rebem però no pas material.

Col•laborem perquè aquest gran “tinglado” funcioni a baix cost i fet per persones voluntàries.
Hi ha persones darrera l’organització. Tots iguals i això ho te molt clar el nostre president. Tots som iguals de matxaques (per no dir masoques!! Ja,ja,ja).

Intentem sortir a la premsa, estar presents als millors certàmens sempre lluitant per tenir qualitat per que volem un Montphoto de qualitat.

Treballem per què surti be el concurs, l’exposició, el llibre, els tallers, els cursos i el Fest amb qualitat i prestigi, que tot surti be i funcioni a la perfecció.

Lluitem per no perdre el nord i per ser el Montphoto familiar i amic que ens caracteritza i ens fa genuïns. Rebem crítiques de vegades molt dures, també felicitacions.

Les crítiques no les obviem, ni oblidem, les estudiem per fer-nos millors.

Som persones i ens equivoquem.

Jo convidaria a qui te dubtes que s’impliqui durant un any en l’organització i és faci col•laborador, asseguro que no és gens fàcil és una lluita constant, sobretot pel president.

Convido a qui tingui dubtes s’impliqui totalment col-laborant, la seva perspectiva canviaria radicalment.

Jo titularia Montphoto:“buscar, buscar, buscar, lluitar,lluitar,lluitar”.

Aliances, col•laboradors, patrocinadors, visibilitat, prestigi, jurats, opinions,espais, tot això no és fàcil. Des de fora pot semblar senzill... no ho és.

Any rere any Montphoto creix, i no només per fora sinó també per dins.

Creix en recursos humans, el seu equip és lluita, és estimació, és una joia.

Montphoto són també aquelles persones amigues.

Gent amiga, sense ànim de lucre què estan allà disposades sempre a ajudar-nos així que les necessitem.

Penso que Montphoto és això, una gran família.

Una família de lluitadors.

dilluns, 7 juliol de 2014

Recordant Ordesa.

Agoserada, una és així, que hi farem!
Ara algú em dirà, "nena on t'hi fiques!"
Si ho se, però com sempre dic:
-Ho faig o em quedo a casa tancada sense fer res?

 Que difícil es fer-se fotos a una mateixa!
Ara qué millor així, desenfocada ja que sempre surto molt malament a les fotos.
:)
La tempesta venia per darrere, tronava, les cortines d'aigua les veia apropar-se. però vaig tenir temps suficient per captar aquesta ambient abans que comences a descarregar allà on era jo.
La llum m'atreia i vaig apurar fins l'últim moment.


diumenge, 29 juny de 2014

Esperant veure't,vaig viatjar al passat.

Aquella nit esperava veure la via làctia, però els núvols i la proximitat de la ciutat de Barcelona ho varen impedir.
Després de una bona excursió vam arribar al castell, tampoc la posta de sol ens va ajudar però els nuvolets i la contaminació d'aquella nit, em van agradar així què les vaig fer meves i ja veieu els resultats.
La contaminació era tanta que, no ens calia cap llum addicional per veure'ns ni fins hi tot per fotografiar,si ho haguéssim volgut així.



Encara que soc de paisatges naturals sense construccions, sempre m'han atret els poblats antics, castells o ermites abandonades.
Estar envoltada d'història, imaginar la vida que portaven els habitants en aquell lloc, la quantitat d'experiències viscudes per les persones que vivien.
Imagino com era la seva qualitat de vida, com s'ho feien per portar una vida quotidiana còmode?
Com cuinaven? i l'aigua? Com vivien?


A dalt el roc aquesta assentat el Castell de la Popa.
Agraïda en Pepet per portar-me aquesta localització.

dimarts, 24 juny de 2014

Per molts anys: 1014 - 2014

El Castell de la Popa o Castell de Castellcir, documentat des de l'any 1014.

Mil anys han passat, 
mil històries viscudes,
defensor de la vall,
des de la finestra mirant, 
paisatges inamovibles. 


dijous, 19 juny de 2014

Muntanyes de textures.

Successió de textures
successió de colors i de serralades,
successió de muntanyes de infinita bellesa.

Muntanyes de textures.


dissabte, 7 juny de 2014

Molt per gaudir.



A poc a poc, sense pressa gaudint dels petits passos cap endavant.
No vaig enlloc, no em plantejo res, només em plantejo gaudir.
Gaudir del moment, del lloc, del paisatge, gaudir quan aconsegueixo robar-li la màgia al moment viscut.

En cada pas endavant, la meva cara dibuixa un gran somriure.
Encara em queda molt per gaudir i això vol dir que m'esperen grans somriures dibuixats.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...