divendres, 1 d’abril de 2016

Quan el paisatge et transporta al país de les meravelles.

De vegades hi han vistes que m'atrapen.

Quina sort poder endur-me a casa aquest panorama.Vaig seure a terra per gaudir del que els meus ull estaven contemplant i no m'hagués mogut.

El contrast de tons d'aquest paisatge, em van transportar a un conte.

Esperava veure passar a correr cuita un conill amb un rellotge a les mans, queixant-se que arribava tard, aquell país meravallos que es veia al fons.



dimarts, 22 de març de 2016

Tot arriba.

Ja està muntada, ja està aquí.
Tot arriba.

En la meva primera exposició, només desitjo que qui pugui venir a veure-la, li agradi i gaudeixi de les meves imatges.


Us deixo el mapa de situació de Vallcebre.


Un bon lloc on passar el cap de setmana, fer el recorregut de la cinglera per exemple
 i acabar a La Rectoria a dinar i dormir i de pas menjeu mirar les fotos que hi han penjades a la paret. ;)


dimecres, 16 de març de 2016

Quan la boira no ens deixa veure el bosc.

Hi han moments que estem tan capficats en les nostres coses, que no estem atents a res mes.

És com si tinguessim la boira davant els ulls, una boira que no ens deixa veure més enllà, que no ens deixa obrir la ment, els ulls ni parar l'orella i no ens permet arribar a persones interesants.

De vegades no cal parlar tant de les nostres coses, hi han moments per escoltar i enriquir-se de qui tenim el costat, persones amb altres inquietuts que poden fer més rica la nostra vida amb tan sols escoltar-les.

Cal parar l'orella i obrir la ment, potser darrera la boira hi ha un bosc preciós on passejar acompanyat.





dilluns, 29 de febrer de 2016

Capricis del cel.

Un moment on els núvols formaven dibuixos al cel.
Podeu imaginar com estava jo?

El Berguedà sempre em sorprem.




dilluns, 22 de febrer de 2016

Exposició fotogràfica a Vallcebre.

Del 22 de març fins el 3 d'abril tindré exposades fotos meves a

"La Rectoria" de Vallcebre.

En aquesta primera exposició em sentia obligada a fer un petit homenatge a Vallcebre i el Berguedà on he passat estones, moments i viscut sensacions.

Estones mirant la grandesa del cel nocturn que ens cobreix, hores de fred esperant efectes de llum.
On la natura m'ha regalat moments emocionants, fet descobrir detalls al mirar els meus peus, sentir les olors d'aquesta terra, escoltar el silènci que tant m'agrada i el cant dels seus ocells.

No tots els moments els he pogut captar amb la càmera però si han quedat gravats a la meva memòria, moments de soletat, moments frustats, moments d'emoció, moments d'admiració i com no, molts moments compartits entre amics.
En aquestes fotografies faig un recull de la gran bellesa que tenim aquí, a tocar de casa.









diumenge, 21 de febrer de 2016

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...