Varem coincidir a Cala Frares.
I allà vam coincidir amb en Jose Luis i en Juan Santos.
Els colors no ens van acompanyar massa però van ser compensats amb una agradable conversa.
Tot un plaer nois poder compartir amb vosaltres xarrera, mentre esperavem les bones llums en aquest indret tan conegut.
Muy guapas las dos, yo me quedo con la segunda y ese primer plano de arranque tan chulo. Un abrazo
ResponEliminaEsas piedras son encantadoras...
Elimina:)
Un lloc mític de la costa Brava. Un células molt culo i ben aprofitat
ResponEliminaGràcies Eduard.
EliminaEsther, se t'ha oblidat citar entre tots els coneguts als frares. Va ser una sessió molt agradable, però a mi cada dia em senta pitjor matinar, ja, ja
ResponEliminaEl Títol... mira el títol!
EliminaI ara que la temperatura baixa, més s'enganxen els llençols.
Tu ets nocturn, espero mai veure't ullals, al somriure.
;-)
Me quedo con la primera, y sí, también me sienta mal madrugar tanto para unos minutos de placer...
ResponEliminaAixx, estos chicos!
Elimina:D
Una bona composició a la primera i un plaer coincidir amb vosaltres
ResponEliminaSalutacions!
EliminaEts una crac!
ResponEliminaja,ja,ja...Salutacions!
EliminaMolt guapes.
ResponEliminaSalut.
Me gusta mucho el formato de la primera.
ResponEliminaFrares ya puede estar muy vista, que siempre merece una visitilla
Saludos
Y si pillara unos colores como tu y el mar algo bravo, ya seria la ....
Elimina:)
Saludos.
Compte que els Frares enganxen... i no és fàcil tenir-hi bona llum ;-)
ResponEliminaSalut!
També els Frares enganxen? Carai!
EliminaSalut! :)
Tal i com comenten en Pere i en Xose, els frares mai cansen. Jo ja fa10 mesos que no hi vaig i ja en tinc ganes.
ResponEliminam'agrada tamb´´e el format de la primera.
No era el meu objectiu si he anat ha estat mes per la insistència d'en Jorge.
EliminaLi tinc mes ganes a Cala Trons pero veure tantes fotos del mateix lloc em treu una mica les ganes. Si la tingues mes propera no pararia d'anar pero jugar-te-la en un vaig i vinc...si fos mes propera...segur estaria enganxada.
Algun pensament he tingut de passarme uns dies allotjada per alla....pero sempre ha quedat en pensament.
Molt bones, per composició em quede amb la primera, però la segona té algo especial, eixe contrast del primer pla pot ser inclús arriscat, per la qual cosa la title de genial.
ResponEliminaSalutacions
Al primera estic per fer-la imprimir en gran pel menjador sobre el sofa... :)
EliminaSalutacions.
EStas se me habían pasado, y son chulísimas. La vista se me va más a la primera que me parece más equilibrada compositivamente, aunque también he pensado que puede estar influyendo su mayor tamaño en la querencia que toma mi mirada hacia ella.
ResponEliminaUn abrazo
A mi me gusta esa diagonal y que todas estan como mirando (orientadas) la salida del sol y con la suerte que las nubes ese dia también coincidian en diagonal con las rocas.
EliminaUn abrazo.