dissabte, 22 de febrer de 2014

Fotografia; sentit de l'estètica i de superació.

El meu tipus de fotografia busca vincular la natura amb l'art per què per mi la mare natura és art.
El disseny d'una fulla, la textura del tronc d'un arbre, la llum d'una matinada plena de núvols on els rajos de sol es filtren o la paleta de colors al sortir o pondre's el sol, els colors de la primavera i la tardor. El dibuix de la pell d'un animal, la seva mirada, el vol d'un ocell.
Per mí es art. Art natural.
__________
Un cop definida la meva manera de entendre la fotografia.....

Mai, he anat a un curs de fotografia, he estat autodidacta per que m'agrada investigar i la fotografia és investigació. Obtenir per mi mateixa resultats, es una gran satisfacció.
Descobrir els resultats que aporta tancar el diafragma i obtenir un desenfoc sel.lectiu.
Obrir el diafragma per captar la llum de una nit estelada.
Jugar amb l'ISO , amb la velocitat d'obturació i obtenir diferentes textures de l'aigua o moviments, per a mi es un joc, un joc divertit que omple quan veig els resultats obtinguts.

Però tot això anat acompanyat de una recerca, investigant el treball d'altres autors més destacats.

El meu procés evolutiu el definiria en tres punts:
(ojo!!! que no em considero una experta, en res!)

1/ Copiar la foto d'aquell autor que tan m'agrada.
Intentar esbrinar i obtenir una foto semblant.
Però no per després dir: "Jo la tinc millor que ell!!" NO!!
Copiar per esbrinar quins paràmetres ho fet servir, quins filtres, la tècnica....esbrinar la fórmula de aquella pòcima.

2/ Jugar, investigar: Un cop ja vaig saber les fórmules per obtenir aquelles fotos que m'agradaven d'aquell autor o autors.
Em vaig dedicar a jugar amb els paràmetres a fer coses rares a buscar, investigar, quina era el tipus de fotografia que em feia sentir i gaudir més.

3/Trobar-se a tu mateix (fotogràficament parlant) i ...continuar gaudint.

La fotografia és com la vida i per això m'agrada tant!!!
Un nen apren imitant,
un nen investiga i juga
un adolescent és defineix com a persona coneixent-se a si mateix.


Mentre pel camí tenia una veu en OFF de un amic que em deia:
Buscaaa el teu cami i i i!!
No intentis fer la foto de ningú u u ...
No facis cas de les floretes que li llenssin a la teva fotografia a a a....
I sempre li contestava: per moltes floretes que em llencin, jo se les errades que he fet en el procés de disparar i se si m'omple, si em satisfà o no.

Això ho tenia en compte però sabia que primer havia d'imitar, després experimentar i per fi, gaudir fent al que a mi m'agrada en aquell moment que estic visquen. Però això no s'acaba aquí!

No soc de sortir de casa amb una fotografia al cap, per que se que la mare natura es capritxosa i ella es la que em donarà les llums i els elements.
Buscaré un ambient en especial aixó si, pero m'adapto al que m'ofereix la mare natura.

Per arribar a obtenir una fotografia xula (no dic foton, dic xula)
S'ha de tenir un mínim d'elegància i sentit de l'estètica, i sobretot !!!
un gran sentit de superació i anar a per aquella fotografia escandalosament Xula.

Se ha de saber decorar l'escenari que tens davant teu jugant a distribuir els elements, per fer-la agradable visualment.
Coordinar les llums, els colors, ombres i textures..uff encara em queda molt per aprendre!!!

Però és aixó justament el que m'agrada de la fotografia, mai s'acaba i cada nou pas omple de satisfacció.

No us conformeu, i tingueu un gran sentit de superació!!
Segueixo tenint fallos i els seguiré tenint però sempre lluitaré per superar-me.









20 comentaris:

  1. Quina sort tenir una "veu en OFF" que et digui la "seva veritat", em recorda quan jo cometia moltes errades (que en segueixo comenten..) i tenia també una veu en OFF que m'ho deia, lluny dels falsos elogis, a aquella veu li dec el 80% del que he aconseguit i ho tinc present en cada foto que faig.
    De les fotos dir que m'agraden molt les dos primeres però com que ja em coneixes i abans que comenci l'endolciment amb "melmelada" que segur que hi haurà, et diré que per superar el 8, la primera, que és la millor, li sobra la pedra de sota de tot i la segona les dos franges laterals que trenquen l'harmonia general d'una foto molt ben aconseguida. La tercera, simplement no m'agrada.
    Un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Pere,
      Vaig fer altres enquadraments del mateix lloc però va fallar l'enfoc.....trasto que és una i els trastos que porta una, jejeje.
      Tinc molt present el lloc i tinc moltes ganes de tornar a repetir per millorar-la ara falta que les condicions climàtiques és compleixin.
      De la segona el lloc era tant estretet que fins hi tot he hagut de retallar aquestes pedres, estava disparant i a mi mateixa em molestaven ... el lloc gairebé feia un pam, si no recordo malament.
      I la tercera alguna cosa te que m'atrau, potser la pedra superior dreta.

      Espero tenir una veu en Off durant molt de temps ;)
      Un petó.

      Elimina
  2. M'agrada el que dius, m'agrada el que fas. Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me'n alegre, Xavier.
      A més a més a que gaudeixo us faig gaudir, de conya!

      Elimina
  3. Això de les aficions va molt bé, ja que sempre tens pressa per fer-ho millor però mai és una urgència. Així, tal com dius, vas aprenent a mesura que passa la vida.
    En quan a les fotos, coincideixo amb en Pere amb la primera (les "onades" i color del gel m'agraden molt) però no és que em sobri la segona pedra sino que el que no m'acaba d'agradar és que no hi sigui sencera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les aficcions son com un bon plat les gaudeixes i assaboreixes plat, rera plat i el postre és el reconeixament.

      Elimina
  4. Muy buena entrada, Esther. Por las fotos, muy creativas, y por el texto, en el que nos revelas tu forma de trabajar.
    Un brazo

    ResponElimina
  5. Magnífica entrada que subscric, bé ja m,agradaria poder-ho explicar tan clar com ho has fet i haver arribat on tu has arribat. Anem fent camí. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fer camí, treballar, gaudir mentre ho fas, és el que te de bo aquesta o totes les aficcions.

      Elimina
  6. Uix, noia, quina declaració de principis. Veig que has tingut temps per pensar (i per escriure). Estic d'acord en gran part del que dius. Una de les coses de les què jo més he aprés és de les crítiques de la gent que m'estime (amics, família...) perquè si els demanes l'opinió sincera saps que te la donaran. Les floretes estan molt bé al camp.
    Jo, entre gel i fang, triaré fang :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La primera critica sóc jo.
      Si sé que en una fotografia m'ha faltat posar un filtre que en aquell moment o no portava l'objectiu adient i igualment he disparat o alguna altre decisió equivocada, in situ, però molt be que estigui la fotografia i per moltes floretes que rebi, jo se què "per mi" no és perfecte".


      Elimina
  7. Esther, des del delta, la montse ens ho ha llegit en veu alta, que bonic i profund, estàs molt inspirada fotogràficament parlant i en l'expressió escrita.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones fotos i bona llum!!!!
      Petons i abraçades.

      Elimina
  8. Buenas reflexiones Esther, y unas texturas muy bellas, me gustan las dos primeras aunque también coincido con Pere.
    Y como escuche decir a Ferando Puche una vez en las grandes sesiones de José Benito, y es que necesitamos de un suelo firma antes de echar a volar solos.
    Un saludo

    ResponElimina
    Respostes
    1. La casa no se empieza por el tejado.
      Los cimientos ha de ser sólidos,luego ir subiendo las paredes....
      je,je,je vaya comparaciones que me pego!
      Un saludos y gracias!

      Elimina
  9. Hola Esther.
    Un blog maravilloso, para soñar.
    Con tu permiso te empiezo a seguir.
    Saludos y enhorabuena por tan buen trabajo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegra que te gusta, me alegra que te quedes.
      Bienvenido!

      Elimina
  10. Hola Esther,
    Quan a principis d'any vas dir que tenies en ment mostrar-nos un tipus de foto diferent al que ens tenies acostumat ja em pensava que no feies broma però aquestes fotos ho corroboren.
    Tot i que el texte té molta lletra jo sóc dels que normalment s'ho llegeixen tot i em sembla que ens has escrit tota una declaració d'intencions i una descripció de lo bé que t'ho passes provant, trastejant i experimentant i em sembla una manera genial d'entendre la fotografia.

    En quant a les imatges que ens mostres haig de dir que estic d'acord amb el comentari d'en Pere Soler. La primera sense la pedreta petita seria magnífica (que no vol dir que aquesta em desagradi, simplement que l'altre seria una composició "més neta").

    La segona igualment. Un encuadrament una mica més tancat (no gaire més) per no incloure les bandes de la perifieria de l'enquadrament i ja la tindries ben "rodona".

    La tercera és potser la que més em costa de veure. No sé que més hi havia a l'escena per la qual cosa no et puc donar cap opinió sinciera de si obrir més l'enquadrament o no però no em sembla pas harmoniosa... més aviat tot lo contrari, un pel caótica... no sabría com aconsellar-te millor però aquesta sensació de caos ve donada per la situació de les pedres a l'enquadrament. Espero que algú te la sàpiga analitzar millor que jo.

    Endavant i continua per aquest camí que més enllà de que estas obtenint bones fotos, tu ens dius que t'ho passes genial y aquesta es la manera de fer bé les coses, disfrutant-les.

    ResponElimina
  11. Gràcies, m'ha agradat la manera d' exposar la teva visió sobre les fotografies.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...