Passejant per la vida, fent el meu camí
procuro,agafar el més bonic,
el que em fa gaudir,sentir, emocionar,viure.
De vegades l'emoció es compartida, altres la gaudeixo jo sola.
I en totes les ocasions agraeixo a la vida, aquest regal tant bonic que es viure.
Desgraciadament hi ha persones que es fiquen un caputxó al cap i no veuen el que la vida els hi ofereix o ens enceguem en coses que no ens deixen evolucionar. Hi han moments per tot i gent per tot...això es la vida. Petons!
Molt xula! Mira que hem vist i gaudit paisatges, boscos i escenaris naturals. Però sempre és diferent, meravellosament diferent! El paisatge per sort genera visions infinitament aleatòries. Per sort, la natura i la nostra percepció, mai són iguals!
Cada dia es diferent, te llums i colors diferents,cada dia vivim situacions diferents amb persones conegudes i amb persones desconegudes la vida es meravellosament diferent! Gràcies a tu per venir a veure-les. :)
Pero tu no estabas alejada del mundo para encontrar tu propio camino fotográfico? Ya lo has encontrado? Vas a realizar fotos diferentes a partir de ahora? O seguirás con la "regla de la Piedra"?
Totalment d'acord. Jo també intento agafar les coses bones que la vida m'ofereix - que sempre son més del que ens pensem -. Petons!
ResponEliminaDesgraciadament hi ha persones que es fiquen un caputxó al cap i no veuen el que la vida els hi ofereix o ens enceguem en coses que no ens deixen evolucionar. Hi han moments per tot i gent per tot...això es la vida.
EliminaPetons!
Molt xula! Mira que hem vist i gaudit paisatges, boscos i escenaris naturals. Però sempre és diferent, meravellosament diferent! El paisatge per sort genera visions infinitament aleatòries. Per sort, la natura i la nostra percepció, mai són iguals!
ResponEliminaGràcies per aquestes fantàstiques images...
Cada dia es diferent, te llums i colors diferents,cada dia vivim situacions diferents amb persones conegudes i amb persones desconegudes la vida es meravellosament diferent!
EliminaGràcies a tu per venir a veure-les.
:)
Les dues fotografies són, senzillament, espectaculars.
ResponElimina... i jo que em pensava que la tardor s'havia acabat !!!
Si Ramón la tardor s'ha acabat però com dic en una entrada antiga, encara queda dins el meu ordinador una bona mostra.
ResponEliminaGràcies!
Les dues són molt boniques, però la primera té una atmosfera que la fa superior.
ResponEliminaUns tons de tardor preciosos.
Salut.
La primera et fica dins.Així ho percebo jo, que hi vaig estar :)
EliminaSalut Vicent.
La veritat és que el caminet de la primera imatge queda espectacular. M'agrada!
ResponEliminaGràcies,Pepet.
EliminaPero tu no estabas alejada del mundo para encontrar tu propio camino fotográfico?
ResponEliminaYa lo has encontrado?
Vas a realizar fotos diferentes a partir de ahora? O seguirás con la "regla de la Piedra"?
Cuantas preguntas!!!!
EliminaHaber cual era la primera que ya no me acuerdo.....
¿Y tu? ¿Como llevas la reclusion?
Me voy a buscar una piedta bonita.....