dimecres, 28 de novembre de 2018

Quan la vida et fa parar.

Aquests últims anys, la vida m'ha fet parar.

He fet fotografies, algunes d'elles us les mostro avui aquí, són fotografies fetes sense cap presa deixant-les dins l'arxiu. Potser ha canviat alguna cosa dins meu i no em cal mostrar el que faig, no ho se. No entro tant dins les xarxes socials i això fa que estigui desconnectada.

Espero tornar a pujar al tren i re-empendre el camí, primer pas treure la pols a la càmera, però l'ànim em diu que serà una arrencada pausada de mica en mica, i a baixa velocitat. Últimament camino sense plantejar-me obligacions.









4 comentaris:

  1. Les dues primeres son ben maques, espero que tot torni a fluir i puguis fer el que t'agradi a tu, que és lo realment important.
    ;-)

    ResponElimina
  2. Gràcies, Pere.
    Tenia tant parat el blog que pensava que ningú comentaria!!!

    ResponElimina
  3. Moltes vegades és necessari parar per ubicar-té abans de continuar.
    Disfruta del transitar pausat, lent (però intens), per la vida. Quina enveja em dones...
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. La vida ens dóna i ens porta per on vol ella, per molt que volem canviar de ritme, ella és qui mana, qui fa que és compleixin els nostres desitjos i projectes. Hi ha gent què caminem amb poca gent amb qui compartim moments,i d'altres esteu rodejats de gent i projectes que són per treure's el barret. Cal deixer-se portar i no lluitar, gaudir i no malmetre energia.
      Petons.

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...