Una posta de sol, una llum, uns colors, sentir el vent i les olors em produeixen esgarrifances.
Esgarrifances que només son meves,només les puc experimentar jo.
Es pot compartir l’emoció al viure un mateix moment però el sentiment es personal, es íntim, es magnífic, únic, autèntic, es lliure.
Cada dia mes per mi la fotografia,es una gran mestre de filosofia.
Aquesta fotografia, es d'arxiu.
doncs no sé que hi feia al arxiu! :-) és important sentir-se viu...com aquests arbres i la seva boira! M'agrada molt com has controlat la llum i la composició!
ResponEliminaHola Montse,benvinguda!!
EliminaCarai no pareu uns arriben altres marxen,je,je,je com d’onades te el mar i jo soc el far que es queda per guiar-vos la tornada.
Ups que poèticaaa.
Gràcies per passar, guapa una abraçada,fins aviat!
Bonica fotografia d'arxiu i preciós text per no arxivar mai ...
ResponEliminaEspero arribar a tenir un bon arxiu ple de grans sorpreses.
EliminaGràcies per la visita.
Una fotografia sense totes aquestes coses al darrere és una imatge morta. Per mi almenys...
ResponEliminaCorrer per que captar el sol que s'escola entre els núvols, ja te el seu toc d'emoció.
EliminaSaludet, Pepet!
Misteriosa, melancòlica, inspiradora i moltes coses mes, el genuí toc de la boira, sembla el Montseny :-)
ResponEliminaUn petó!
M’encanta estar envoltada de boira,envoltada del misteri que amaga i de sobte sortir de ella i veure les coses clares.
EliminaEs el Montseny, aquest estiu.
Un petó!