Des de,Cap de Creus,al Delta de l’Ebre.
Des de la costa fins els pirineus.
32.000 km² d’una bellesa encisadora.
I que més dona aixecar-se de matinada, patir d'una pluja, que et deixa la càmera,el objectiu i a tu del tot xops.
Mentre estic gaudint de aquests espectacles,que em dona el meu,país, oblido,vent, pluja,neu i fred.
Eps ¡ ¡
ResponEliminafantàstics dies no?.
Un primer pla amb "un tros de bellesa" i un fons amb la bravura de la costa, Costa Brava!
ResponEliminaEt felicito!
Un petó.
Tal com diu en Pere quin contrast, les flors i la força de l'aigua al fons.
ResponEliminaMolt ben vista.
Que xula! He pensat amb tú aquests dies, amb el que estaries gaudint, espere que el temps no t'haja fet la guitza més del que toca. Espere veure més :-)
ResponEliminaJordi,una passada,Cap de Creus,es un entorn, fabulós.
ResponEliminaUn petó.
Ei,Pere,l'has clavat !!!
ResponEliminaGràcies,un petó!!
Jordi,si,si les flors, el mar i el cel,tot un bon conjunt!!
ResponEliminaGràcies, salut!
Pepet, el primer dia el temps ja ho veus, una mica així.
ResponEliminaEl segon dia de tot,una barreja, temps canviant, guai, pero cap dia ni matinades ni postes espectaculars,una llàstima,be ara que penso una matinada,si que va ser.......
en la propera entrada....continuarà...;-)
Gràcies, fins aviat!!!
Una abraçada!!
Muy bonita, sí señora. Ese contraste entre el colorido y la nitidez del primer plano y la suavidad del fondo, es todo un acierto.
ResponEliminaSaludos
Gràcias, Alfredo,por tu visita!!
ResponEliminaUn paisatge preciós, dels que ja ens tens acostumats, però que cada vegada ens sorprén.
ResponEliminaContinua així.
Gràcies Miguel,quina sort tenim,encara ens queden raconets així.Els em de conservar.
ResponEliminaUna abraçada.
Muy buena la foto, con un magnifico encuadre. Mis felicitaciones por tu blog, con tu permiso me quedo por aqui.
ResponEliminaSaludos
Ana,encantada que te quedes.
ResponEliminaGràcias!!