Foto-teràpia

Tinc la gran sort de tenir festa entre setmana encara que treballo algun cap de setmana.
Feia dies que no sortia a fer fotos, per diversos motius.
Ahir a la tarda vaig decidir fer una escapada el Montseny, era una necessitat urgent.
Al arribar al lloc on habitualment deixo el cotxe, tot era una placa de gel ni veia on deixar el cotxe en un rampell vaig decidir tornar cap a casa, mentre baixava ja em maxacava, 100km per res?? que covard, que poca empenta,en un mirador vaig parar el cotxe,menjar una galeta, un suc de taronja i em vaig dir va nena tingues cullons.
Vaig aparcar el cotxe a Santa Fe, davant del restaurant anteriorment ni havia arrivat allà per la placa de gel a la carretera.
Anava caminat sobre el gel i pensant, si tot el camí es així no arribaré al pantà, un altre cop em van sorgir les pors, per que començava a nevar, poc però...al arribar al primer i tant conegut salt d'aigua,vaig parar a fer fotos al riu.


Un senyor se'm va apropar per dir-me que el pantà estava espectacular però que m'afanyes per la hora que era podia quedar sense llum.En el meu interior una veu en digué: "aquí, m'han de posar presses?"
Mentre caminava cap el pantà novament la por...uff si el camí esta tant gelat no arribaré,vaig recular, no sabia si continuaria nevant amb mes intensitat,novament corvardada, no ho entenia si jo sempre soc de tirar endavant!
Vaig decidir anar al pantà que nassos!!!


I allà vaig estar tot una bona estona, gaudint dels reflexes gaudint de la pau,sola només amb una petita companyia que em perseguia i observava, d'un petit ocell , un pit-roig que em mirava, com dient-me que passa, per que tens tantes pors?...
Va ser com un amic, que en aquell moment necesites.

No va continuar nevant, la temperatura era de -1 no vaig passar fred,al final em vaig divertir,relaxar i vaig tornar renovada.