dimecres, 15 de febrer de 2012

Foto-teràpia

Tinc la gran sort de tenir festa entre setmana encara que treballo algun cap de setmana.
Feia dies que no sortia a fer fotos, per diversos motius.
Ahir a la tarda vaig decidir fer una escapada el Montseny, era una necessitat urgent.
Al arribar al lloc on habitualment deixo el cotxe, tot era una placa de gel ni veia on deixar el cotxe en un rampell vaig decidir tornar cap a casa, mentre baixava ja em maxacava, 100km per res?? que covard, que poca empenta,en un mirador vaig parar el cotxe,menjar una galeta, un suc de taronja i em vaig dir va nena tingues cullons.
Vaig aparcar el cotxe a Santa Fe, davant del restaurant anteriorment ni havia arrivat allà per la placa de gel a la carretera.
Anava caminat sobre el gel i pensant, si tot el camí es així no arribaré al pantà, un altre cop em van sorgir les pors, per que començava a nevar, poc però...al arribar al primer i tant conegut salt d'aigua,vaig parar a fer fotos al riu.


Un senyor se'm va apropar per dir-me que el pantà estava espectacular però que m'afanyes per la hora que era podia quedar sense llum.En el meu interior una veu en digué: "aquí, m'han de posar presses?"
Mentre caminava cap el pantà novament la por...uff si el camí esta tant gelat no arribaré,vaig recular, no sabia si continuaria nevant amb mes intensitat,novament corvardada, no ho entenia si jo sempre soc de tirar endavant!
Vaig decidir anar al pantà que nassos!!!


I allà vaig estar tot una bona estona, gaudint dels reflexes gaudint de la pau,sola només amb una petita companyia que em perseguia i observava, d'un petit ocell , un pit-roig que em mirava, com dient-me que passa, per que tens tantes pors?...
Va ser com un amic, que en aquell moment necesites.

No va continuar nevant, la temperatura era de -1 no vaig passar fred,al final em vaig divertir,relaxar i vaig tornar renovada.

12 comentaris:

  1. Uala! Així m'agrada: "con un par"
    Les fotos que has obtingut bé valen alguna relliscada, especialment aquests reflexes tenen màgia. Molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Pepet.
      Con,un par d'allò que no tinc,je,je,je.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Moltes felicitats per aquest article, per les fotografies i pel bloc en general, és una autèntica meravella! Un oasi ... Jo també crec en la bellesa-teràpia (amb càmara o sense). Enhorabona per poder gaudir i compartir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Be, tu no et quedes curt.
      No tens un no, tens dos!!! blocs força interesants.
      Et segueixo, a partir d'ara.
      Gràcies per la teva visita.

      Elimina
  3. Valenta!!!!
    Ha valgut la pena...les fotos són maquíssssssimes!!!!
    Com sempre....mai ens falles!
    Molts petons
    Maite

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uix!!! Maite moltes gràcies.
      Potser no us falli,però jo encara no em veig del tot madura, sempre hi trobo algun que a les meves fotos.
      Petons companya!!

      Elimina
  4. Doncs menys mal que no vares girar, la segona m'agrada molt.
    Un petó!

    ResponElimina
  5. Te leo y no te reconozco. Tú, miedo?
    Seguramente se trataría de una bajada de azúcar....
    Solamente por la segunda foto vale la pena el haber bajado hasta el pantano. Esos reflejos son preciosos
    Un saludete!

    ResponElimina
    Respostes
    1. JA,ja,ja.
      A ver cuado vuelves y hacemos una salida,NO arriesgada aúnque no te lo aseguro.
      Gràcias, amigo un abrazo!

      Elimina
  6. JO,CREC QUE JO TAMBE I ERA EL FEBRER DEL 2012... FENT L'INDI...I AMB RAQUETES DE NEU...

    VEURA ETIQUETES... "NATURALEZA"

    SALUT I NEU
    JOAN

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...