Sempre he envejat als ocells, per tenir una visió privilegiada.
Volar sentit només l'aire en silenci.
Aquesta fotografia em fa apropar-me aquesta sensació de silenci i llibertat que gaudeixen els ocells.
Volar sentit només l'aire en silenci.
Aquesta fotografia em fa apropar-me aquesta sensació de silenci i llibertat que gaudeixen els ocells.
Una imatge preciosa. I aquesta sencació crec que és la que busquem tots els amants de les muntanyes. Sentir-nos com ocells.
ResponEliminaEl fet es d'estar en contacte amb la muntanya,en la nutura, sobretot els de ciutat que no la tenim tant a l'abast.
EliminaSalut Ramón.
Qua guai aquest núvol separant el nivell superior i l'inferior de la foto. Veig aquesta imatge en B/N.
ResponEliminaUn petó :-)
Pepet, miraré a veure com queda.
EliminaUn peto.
Molt bona... m'agradaria inclús veure-la en gran
ResponEliminaGràcies, salutacions!
EliminaEl Berguedà no te secrets per tu ;)
ResponEliminaUn petó!
Gràcies, un petó!
Eliminamolt maca! podria esser que aquest plaer de semblar un ocell l'haguéssim tingut plegades? La imatge em sona! Molt encertat el títol! Una abraçada!
ResponEliminaSi, Montse va ser aquell dia, allà dalt, aquella matinada,je,je,je.
EliminaUna abraçada!