diumenge, 25 de maig de 2014

Primavera a la muntanya

Durant aquesta setmana de vacances, m'he deixat perdre pel Parc d' Ordesa y Monte Pedido.
M'han quedat llocs per veure, fotografiar i visitar, però aquesta és la gràcia, tastar el pastís de mica en mica per no acabar empatxat.



Tot i la condició d'anar sola per la muntanya porta el seu risc i no et permet fer segons quins recorreguts. 

Els rius de color turquesa amb salts d'aigua caient de les altes muntanyes, els canyons, els faigs amb el verd pujat de la primavera i la neu donant immensitat i relleu a la muntanya m'han fascinat.
Un lloc on anar repetides vegades, per degustar-ho de mica en mica tastant cada racó, com si fos un exquisit pastís.

20 comentaris:

  1. Hola Ester.
    Jo també he estat fa poc per Ordesa i és un lloc que et fa petit, una cura d'humilitat. Però és molt difícil plasmar tota la seva bellesa.
    Molt boniques les teves fotos.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La inmensitat d'aquestes muntanyes, impressionen.

      Elimina
  2. Muy chulas Esther, especialmente la ambientación de la primera. Un saludo

    ResponElimina
  3. La Primera me encanta, los tres estratos visibles muy bien acoplados compositivamente.
    Saludos

    ResponElimina
  4. Grandios, posa la pell de gallina aquests paisatges d'alta muntanya

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si. Espero algún dia pujar a plè hivern,tot nevat déu ser molt més impressionant.

      Elimina
  5. Muy buenas las dos. Pero me voy a decantar por la segunda por que refleja muy bien lo que es el lugar. En un principio encontramos una vegetación variada y a medida vas subiendo el paisaje cambia a formaciones rocosas sin un triste árbol. Pero que hermoso lugar.
    Un saludo

    ResponElimina
  6. Molt bé Esther i molt valenta pe anar sola per muntanya tot i sabent al que un s'exposa.

    Realment és un dels llocs que tinc pendent quan la peque sigui una mica més autònoma. Tot i que la segona foto m'agrada molt, sobretot com a detall, em quedo amb la primera. Això de veure-hi el cel (aquí amenaçador) m'agrada fins al punt que em fa respirar mentre que a la segona m'afogo excepte perquè m'agrada el detall de l'aigua.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Li tinc molt de respecte a la muntanya i si potser alguna vegada surto del camí, penso que si ha de passar alguna cosa em passarà en la muntanya o en la ciutat, així què ....millor gaudint de la natura!
      Vaig anar a Pineta amb l'idea d'arribar a la base del Cinca però ja em van dir que no era recomanable, em vaig quedar a prop.

      Els camins de la Pineta no son difícils per a nens, ara no recordo quina edat te la teva filla.
      Salut.

      Elimina
  7. La primera em recorda al fons de la vall de Pineta però des d'aquesta perspectiva dubto ja que no l'he fotografiat mai des de abaix. Deu ni do si tens "pebrots" d'anar sola per aquells mons de Deu, ara que ja hi han depredadors de gran tamany... ;-)
    Un petó

    ResponElimina
  8. aiaiai noieta vigila!!!!! ;-) a mi tanta muntanya m'espanta només de veure-la en fotos!!! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere, Montse; No és per tant!
      Si Pere és la Pineta.
      Ja coneixeu el meu ritme. O vaig sola o no vaig i la vida passa ràpid.

      El final he decidit, què si espero a coincidir amb algú, no aniria mai a cap lloc i com he dit, si ha de passar alguna cosa pot passar, estan a casa com a la muntanya...i que millor que gaudint de la natura!

      Pere, hi han depredadors pitjors en pobles i ciutats. Els guardes dels refugis de muntanya si els hi dius on vas, et solen aconsellar bé i amb coneixement de com està la muntanya.

      Petons.

      Elimina
  9. Maques les fotos del meu poble :-)
    No és per a tant, a la montanya s'hi pot anar sol (de fet, el 95% de les vegades que hi vaig, i ho faig sovint, hi vaig sol). Amb prudéncia i sabent on et fiques, no ha de passar res. Aixó sí, ningú està lliure de tenit un accident, a la montanya, baixant les escaleres o cruant un carrer al bell mig d'una ciutat.
    Ja me queda menys per a poder tornar a gaudir d'aquestes montanyes, va ser una pena que els dies que vas estar per aquí, i encara ara, no podia fer res. Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, Chabier, qui té por i es queda a casa no fa res de res.
      Em van quedar racons per descobrir així què tranquil a la propera et faig una trucada, encara que estic pensant en blanc.
      :-) Salut.

      Elimina
  10. Bone imatges, Esther. Segur que l'experiència va ser molt enriquidora. Quede a l'espera de noves entregues, que segur que vares portar una bona collita :-)

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...