Sempre que em trobo amb un nou indret, amb un nou camí com el que us mostro avui, penso, si aquest racó es tant bonic,que hi haurà més endavant? llavors la meva inquietud, la sed a viure a veure, m'obliga.
Vull viure, vull veure, vull sentir,la gran bellesa que em te reservada,la natura.
M'agrada viure aquests indrets sola, però també amb bona companyia per que compartint les emocions es magnifiquen.
Espero que us agradi.
Aquesta fotografia es diferent, estic "en fase de experimentación" un versió més normaleta a flickr
Hola Esther,
ResponEliminaAquest descobriment te molt de potencial, el lloc promet i es un dels que es millor estar-hi sol que acompanyat.
Sens dubte em quedo amb la versió mes normaleta.
Un petó!
Si, com comento flickr es per anar en altres condicions.
EliminaSeguiré el teu consell :)
Un petó!
Quin passadís més xulo... Pense que totes dues (la normaleta i l'atrevida) tenen el seu encant. Molt bé, companya, molt bé...
ResponEliminaHi han gustos per tots.
EliminaJa m'agrada,ja.
Una abraçada.
doncs ja que va de gustos el joc....a mi m'agrada més la que hi ha al Bloc! aquest camí pot ser et portarà a nous indrets...segur!!!:-)
ResponEliminaBe,esta vist que hi ha per tots el gustos :)
EliminaUna abraçada!