 |
| http://jescobedo.com/cazados/#comment-15 :Una foto simpàtica de la Núria, te molt bon ull. |
Ha tornat a sorgit la mateixa conversa amb persones diferents.
Fa uns dies amb la Mª Rosa va sorgir aquesta conversa, l'altre dia amb en Pere també va sorgir, l'Hospital parlant dels lloc on m'hi fico les infermeres es varen preocupar i amb la Montse parlant de les sortides a la platja en solitari. Avui la volia tornar a plantejar: "Sola o acompanyada?."
 |
| Fotografia de J.Escobedo |
Quan vaig amb algú altre no em centro, estic pendent de la persona que m'acompanya i no tan en centrar-me.¿serà instint protector? no ho se.
I això que viure aquell moment especial, compartint l'emoció del moment es immensament, mes grat amb algú.
Els que em coneixeu sabeu que em torno com una nena petitona, quan per exemple un arc de Sant Martí o unes llums d'espectacle apareixen davant els meus ulls i per a mi compartir aquest moment el fa encara molt més màgic.
Els que em coneixeu sabeu que em torno com una nena petitona, quan per exemple un arc de Sant Martí o unes llums d'espectacle apareixen davant els meus ulls i per a mi compartir aquest moment el fa encara molt més màgic.
 |
| Gironina |
I ara a més a més com explica en Pere en el seu bloc em d'anar en compte amb els robatoris, es veu que les mosques han olorat la mel.
Així que com ho vull tot...(fa poc m'ho han dit) continuaré combinant els meus moments de soledat i els moments amb la vostra bona companyia.
Jo distingiria 3 possibilitats: Sortir sol, sortir amb un sol company o sortir en grup (jo i 2 o més companys). Entre la primera i la segona no hi trobe gaire diferència si hi ha bona connexió entre les dues persones, s'aproxima molt a sortir sol al coincidir en: mateixos interessos, mateixes idees... Les sortides amb grup les trobe més "festives", més socials, també tenen el seu encant, però són un altre rotllo.
ResponEliminaPense que, sortir sol, es bastant segur si no et fiques en llocs perillosos i ets discret. S'ha de portar el mòbil i dir a alguna persona pròxima on anem i fins quan pensem estar.
Molt bona reflexió, la comparteixo sense discrepar res de res.
EliminaSalut company.
Jo també estic bastant d'acord amb el Dr. però ja li explicaré lo de si les sortides en grup son festives...jajaja...hi ha de tot.
EliminaPer cert em fa molta gràcia la postura dels integrants de la primera foto i el "trípode" de la Montse 8^)
Un petó.
Si Pere.Segur que la postureta,es la que la va fer decidir a disparar. :D
EliminaAixx ja sabia jo, que aquest trípode de la Montse et faria dir alguna cosa,ups!
Però tot te una explicació. :)
Un petó.
Yo prefiero un grupo de hasta 3 personas. Más ya es complicado de gestionar. Y con las ideas claras antes de salir de excursión. Es vital para el éxito de la salida.
ResponEliminaPor cierto, la foto tuya de espaldas me gusta más ahora. Que xula!!!
Más de tres... ya es reunión social.
EliminaY siii las ideas claras para no perder luces, colores,etc.
Esa foto también me gusta mucho a mí.
Et entenc perfectament ja que comparteixo en gran mesura el de dius.
ResponEliminaPerò tant si vaig sol com en companyia sempre gaudeixo de la nostra afició.
Salutacions.
De aixó es tracte!
EliminaSalut.
jo penso que ni blanc ni negre...en ocasions sol, en ocasions amb companyia....i si hi ha molta gent, millor al voltant de la taula amb un bon sopar i un gintònic per la sobretaula! ;-)
ResponEliminaTot es possible primer fotos i després el gintònic allagant la taula, per si algú es vol afegir a fer una bona tertúlia.Tot es possible amb un bon ritme. :)
EliminaVeo muy interesante lo que planteas, creo que tiene mucho que ver con el mindfullness. Me parece que le dedicaré mi próxima reflexión sobre Psicología y Fotografía a ese asunto.
ResponEliminaUn abrazo
Yo soy mas de salir solo, me encuentro mas a gusto, aunque coincido con lo que plantea Pepet, en pareja tambien se va muy bien
ResponEliminaSaludos