Uoooohhhhh, Que maravilla!!! Son perfectas, pura transparencia, con unos colores estupendos. Enhorabuena!!!
Gracias. Me alegro!
També pots pensar que molts t'acompanyem esperant, per admirar i gaudir dels teus propers treballs.Una abraçada reflexiva.
Gràcies per estar :)Abraçada.
Una de càlida i l'altre freda.No sé quina triar. Potser la primera.
Si? la primera,segur? es broma.Gracies , a mi m'agrada mes la fresqueta.Salut!
Jo prefereixo la segona, tot i que els colors càlids de la primera m'agraden més.Salut.
Vicent, coincidim en el gust.Salut.
Les teves inatges son per somiar, gràcies per compartir-les. Amb un mateix sempre hi podem trobar plenitud, tens rao, mai estem sols si ens tenim.
Si et fan somniar,ja estic contenta!!!Gaudeixo i faig gaudir,que be no?Petons.
Quin mar enboirat més xulo i quin núvol més guapo!No estaves tan sols amb tu mateix, estaves amb el Mar també...
Amb el mar,amb un pescador al costat, amb un fotògraf amb qui vaig estar parlant i amb la gent matinera del passeig marítim,ja,ja,ja....sola ,sola ... endevina,on?....a la muntaaanyaaa,ja,ja,ja.Una abraçada!
Quan estàs a la natura mai estàs sol, ni al mar ni a la muntanya, només cal observar, escoltar i te n'adones.Un petó.
Ja,ja,ja dons si.A la muntanya sempre alguna cosa remena!I el mar també es viu!Un petó.
Tonos rosados y azulados, no sabría con cuál quedarme. Las dos son muy hermosas.Un abrazo
Como cambia el ambiente en tan poco tiempo, es una gozada.Un abrazo.
Ui, aquesta entrada se m'havia passat!!!! :-) Bona reflexió! A mi m'agrada més la calidesa de la segona! Petonarro!!!! :-)
Dona jo soc més de fred.Gràcies Montse per la visita.Petonet.
Uoooohhhhh, Que maravilla!!! Son perfectas, pura transparencia, con unos colores estupendos. Enhorabuena!!!
ResponEliminaGracias. Me alegro!
EliminaTambé pots pensar que molts t'acompanyem esperant, per admirar i gaudir dels teus propers treballs.
ResponEliminaUna abraçada reflexiva.
Gràcies per estar :)
EliminaAbraçada.
Una de càlida i l'altre freda.
ResponEliminaNo sé quina triar. Potser la primera.
Si? la primera,segur? es broma.
EliminaGracies , a mi m'agrada mes la fresqueta.
Salut!
Jo prefereixo la segona, tot i que els colors càlids de la primera m'agraden més.
ResponEliminaSalut.
Vicent, coincidim en el gust.
EliminaSalut.
Les teves inatges son per somiar, gràcies per compartir-les. Amb un mateix sempre hi podem trobar plenitud, tens rao, mai estem sols si ens tenim.
ResponEliminaSi et fan somniar,ja estic contenta!!!
EliminaGaudeixo i faig gaudir,que be no?
Petons.
Quin mar enboirat més xulo i quin núvol més guapo!
ResponEliminaNo estaves tan sols amb tu mateix, estaves amb el Mar també...
Amb el mar,amb un pescador al costat, amb un fotògraf amb qui vaig estar parlant i amb la gent matinera del passeig marítim,ja,ja,ja....sola ,sola ... endevina,on?....a la muntaaanyaaa,ja,ja,ja.
EliminaUna abraçada!
Quan estàs a la natura mai estàs sol, ni al mar ni a la muntanya, només cal observar, escoltar i te n'adones.
ResponEliminaUn petó.
Ja,ja,ja dons si.
EliminaA la muntanya sempre alguna cosa remena!
I el mar també es viu!
Un petó.
Tonos rosados y azulados, no sabría con cuál quedarme. Las dos son muy hermosas.
ResponEliminaUn abrazo
Como cambia el ambiente en tan poco tiempo, es una gozada.
EliminaUn abrazo.
Ui, aquesta entrada se m'havia passat!!!! :-) Bona reflexió! A mi m'agrada més la calidesa de la segona! Petonarro!!!! :-)
ResponEliminaDona jo soc més de fred.
EliminaGràcies Montse per la visita.
Petonet.