dones tristes envoltes amb vels,
sense somriure,dones belles,
sense paraula.
Callades darrera un home que les domina.
I això em fa entristir,
per que m'agradaria veure-les somriure.
Veure-les belles i saber que es el que opinen.
Grans ments privades de llibertat,
veus callades,dones tristes.
veus callades,dones tristes.
aquest salt d'aigua ja em comença a preocupar...un altre cara???? :-)
ResponEliminaMolt ben vista.
ResponEliminaSi que sembla que hi hagi una cara.
salut.
Uix, a mi també em comença a donar mal rotllo el tema.
ResponEliminaPotser la mare de Déu et vol enviar un missatge i tens una missió a complir en la Terra...
Bona vista i molta imaginació, Esther ;-)
Uixx?
ResponEliminaA mi no em donen cap mal rotllo,ja,ja,ja...son curioses aquestes formes. Quan ens veiem, ja tenim tema!
El que si em dona mal rotllo son les dones que veig a la feina, amb la mirada baixa,tristes i callades.
Se que son altres cultures i altres vides les respecto però tot i així, em sap greu que avui dia hi hagi gent sotmesa.
Una cara,... y que llora a lágrima viva.
ResponEliminaBien vista.
Un abrazo
Yo el agua que cae la identifico mas com un velo i no como una lágrima.Pero si que esta triste,si.
EliminaUn abrazo.
Una molt bona reflexió acompanyada d'una imatge que ho diu tot.
ResponEliminaAvui és el dia internacional contra la violència vers les dones...hi ha moltes formes de violència, no només la evident.....
ResponEliminaUna magnífica foto per les dones tristes...