Els arbres s'arrelen a la terra amb força i aguanten tempestes sense caure.
Els arbres m'atrauen per la seva força, em donen la seguretat de que passi el temps que passi ells estaran allà.Com les bones amistats que passi el temps que passi estan allà,
en el bosc de la vida per quan tu vas a passejar, allà inamovibles en el temps i sense caure.
En el fons voldria canviar la paraula amistat per família,però en el meu cas no es factible.
Bonica i emotiva foto.
ResponEliminaPreciós relat carregat de filosofia de la vida.
Salut.
Gràcies per els teus cometaris,Vicent.
EliminaSalut.
Una bella metáfora para un hermoso canto a la amistad.
ResponEliminaY una bella foto, por supuesto.
Un abrazo
Gracias, Alfredo.
EliminaPués debo decir que, esta vez tenia la foto y el título,pero no tenia el texto hasta que he empezado a escribir.
Normalmente mientras hago la foto o de camino a casa,voy perfilando el texto y en otras de golpe y porrazo me surge el texto y ando loca buscando una foto que encaje.
Un abrazo.
Molt metafòrica!!!M'agrada l'escrit i la imatge!!!
ResponEliminaGràcies Montse.
EliminaAviat passejarem juntes per aquest bosc.
Un petó.
Caram quina carrega tant filosòfica!!
ResponEliminaEspero que el fort vent d'avui no haig avançat massa la caiguda de la fulla :-)
Un petó.
He de tornar el dia 23 i espero que no.
ResponEliminaPetó.
Molt guapa, la foto y la entrada
ResponEliminaPreciosa imatge, les paraules fantàstiques com sempre!
ResponEliminaÉs cert la família proporciona solidesa i els amics de vegades "aire" que tant ens cal.
Una abraçada
Els amics son una válvula d'escapament,n'hi han que son uns sants i suporten Tsunamis.
EliminaUna abraçada.
Tens raó. Hi ha arbres en les nostres vides que els tenim "fitxats" i sempre hi són. Jo aquest estiu, molts anys després, he anat a fotografiar arbres que feia anys que coneixia.
ResponEliminaLa foto preciosa, aquell dia el vas aprofitar bé...
Amb aquests temps tant...inestables.
EliminaEs d'agrair veure que hi ha coses que no canvien.
Un petó.