dilluns, 31 de desembre del 2012

Tan aprop i tan lluny a la vegada

Cada vegada sento mes lluny de mi la muntanya.
Aquesta crisi no em deixa fer tan sovint aquelles escapades en solitari que em renovaven l'esperit i em feien tornar, en pau.
Quan la bateria començava a estar baixa l'escapadeta en busca de la serenor a la muntanya,el seu silenci, la seva olor, aportaven calma al meu esperit.

També trobo a faltar les escapades amb els amics cada vegades mes distanciades.
Ara han de treballar mes o viuen lluny.
Abans no era cap problema la distància dins el nostre petit país.

Aquesta crisi fa que el mes m'agrada i que esta aprop cada vegada estigui ,mes lluny.

I tot i així contra tot pronòstic,farem i lluitarem per que el 2013 sigui un bon any...
si més no, ho intentarem.

Bon 2013!!

6 comentaris:

  1. Està be intentar-ho Esther, és el mínim per estar content/a amb un mateix.
    Bon 2013!!
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com omple l'esperit, veure un núvol acariciant una carena, les boires dins el bosc l'olor a farigola o romaní l'olor a humit a bolet, ummm !!!
      Bon any, un petó!!

      Elimina
  2. Espere que tots els teus desitjos siguen satisfets.
    Salut.

    ResponElimina
  3. Bon any, Esther. Vindran temps millors i nosaltres estarem allà per gaudir-los. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. ....i llums, colors i boires i estarem allà per gaudir-los i tan!!!
      Una forta abraçada,amic!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...