Es un lloc amb un atractiu especial, moltes vegades fotografiat i no m'estranya, per que veure aquests arbres no deixa indiferent tenen personalitat pròpia.
Aquesta vegada no he pogut reprimir-me i he buscat un nou enquadrament.
Recordo el dia que els vaig descobrir.
Hola Esther,
ResponEliminaUna llàstima aquesta branca "moguda" de la primera, el lloc s'ho val i els que ho teniu a prop és una bona localització.
Un petó.
Si una pena :(
EliminaUn petó.
Un lloc preciós.
ResponEliminaDóna ganes de perdre una estona entre aquests arbres.
Salut.
I tant que si.
EliminaAllà el temps es para i el món deixa d'existir.
:)
Valió la pena que te soltaras, el lugar es precioso, la composición de la primera me encanta.
ResponEliminaSaludos
Je,je,je Si, es mejor soltarse la melena.
EliminaAúnque con el fallito de las ramas al viento, tambíen me gusta esa primera.
Gràcias un saludito.
Doncs a mi m'agraden totes dues. El camí de dents de serra de la segona també em resulta atractiu. Però el millor és el color aconseguit.
ResponEliminaPetons :-)
M'agrada el camí serrat peró un cop editada,penso que podria haver aplicat el nd aportant més contrast a la part del terra.
EliminaUn petó.
Precioso lugar, segur que en otoño está tremendo, me gusta en especial la primera
ResponEliminaUn saludo
Si, en otoño es un gran espectaculo.
EliminaGracias Xose.