La primera vegada que veus aquella mirada
la primera vegada que et somriu
la primera vegada que t'abraça
la primera vegada que et diu,t'estimo.
Els meus sentiments es van despertar,
la primera vegada que et vaig sentir,
dins meu Andrea.
Disculpeu,pero aquesta fotografia la vaig fer, ja fa uns anyets, sense trípode i amb el "pisa".
La primera nit sense dormir perquè plora
ResponEliminaLa primera rebequera
La primera febre sense poder anar a la guarderia
La primera vegada que et diu, no.
...je, je... és broma.
Bonica foto i bonics pensaments. Les dones teniu molta sort de poder ser mares i portar els fills a dintre i parir-los i alletar-los. Ser pare no és comparable...
Una abraçada :-)
Ai, això no ho recordava!!! però espera’t...
ResponEliminamama,tu no d’enteres,
mama,tu que saps,
mama,deixa’m estar,
mama, que pesada!!!
ja,ja,ja.
Si Pepet i si,la primera patateta, dins la panxa, això és.....:-0
ara les següents,ja sonnnn....:-S
Una abraçada!
Molt maca la foto, no se perquè demanes disculpes...
ResponEliminaPodria afegir moltes primeres vegades, però potser seria una mica còmic, els cas es que quan son petits te'ls menjaries i quan son grans no volen saber gaire res de tu.... ce la vie!
Un petó!
El dit es..."quan son petits te’ls menjaries i de grans te’n penedeixes de no, haver-ho fet"
ResponEliminaI tot així (els pares) som massoques, ja,ja,ja.
I quan venen i et diuen el que arribes a ser per ells, això no te preu!!!!
Un peto,Pere!
Doncs la imatge m'agrada molt i sobre les reflexions "filosòfiques"....gaudiu de tots els moments, els bons i els dolents, tots són importants....
ResponEliminai si us plau..no us els mengeu...gaudiu-los!!!! :-)
Caram Esther quines paraules més maques, no les coneixia.
ResponEliminaL'enhorabona.
No ens les menguen,Montse, gràcies.
ResponEliminaJordi; Gràcies,es possible que no les coneguis,per que son meves, fabricacion propia ;-)
Ostres doncs així l'enhorabona per partida doble, per les paraules i per l'imatge
ResponElimina