Hi ha llocs que son molt visitats, per fer "la foto" que tant desitjem, últimament, aquest indret es el que més es veu,en els nostres blocs i galeries,pensant,i parlant amb un amic ( en Pepet) jo li deia que era una llàstima que cada vegada quedin ,menys racons com aquest en la nostra costa.
Sort que ell em va oferir una visió,molt més positiva deient-me: "Mira t'ho d'questa altre manera: pitjor seria ser un fotògraf de paisatge i viure en un lloc sense relleu, almenys nosaltres temin la costa i la muntanya tot ben aprop".
Molt encertat,Pepet,si senyor!!!
Gràcies per convidar-me, a una estona de bona companyia i gaudir d'un bonic paissatge, encara que, fos dins una carretera marítima o... era una barcopista ???
Una foto molt suau i que transmet molta calma, molt ben resolta tècnicament, dons conec molt be el lloc i es un contrallum bestial amb la lluna al davant.
ResponEliminaFelicitats!
Un petó!
Nena!!!! Com t'estàs superant!!! És un bon tros de bellesa aquest!!! Molt ben aconseguida Ester!!!
ResponEliminaMolt xula, Esther. ës una llàstima que l'altra se te trepidés, però aquesta és ben maca, sí senyor.
ResponEliminaAvui he anat arrosegant-me tot el dia de la son que tenía, però l'esforç crec que s'ho ha valgut ;-)
Pere, la lluna va estar descoberta durant els primers segons de l'exposició,després es va tapar.
ResponEliminaLa roca,gran li venia llum de Lloret,potse per que hi havia un núvol que feia de reflector,no ho se.Les llums eren canviants en cada moment.
Petó.
Montse, gràcies.
ResponEliminaPepet, llàstima que hi haguessim de tornar (be i que jo em quedés sense bateria,aix)pero era una nit per continuar, les llums eren, una pasada.
ResponEliminaSi, llàstima de la trepidada.
Una abraçada.
Pues sí, es una suerte tener a mano lugares tan hermosos, o al menos tan hermosos como vosotros lo presentáis.
ResponEliminaLindo lugar, muy buena foto.
Un saludo
Me alegra que te gusten, estas invitado.
ResponEliminaGràcias Alfredo,por la visita,