L'objectiu eren florestes, bitxets i a mes a mes de tot això la Montse em va regalar un lloc.
Per la cançoneta que anava cantant mentre caminàvem ...sabia que m'agradaria. :)
El salt del Molí dels Murris.
Allà la Montse ha realitzat un somni de feia molt de temps.
Com sempre tot un plaer gaudir de la teva companyia i hospitalitat.
Ja fa 5 anys!
i a mi compartir-lo amb tu....el temps corre que se les pela!!! ;-)
ResponEliminaMagnífiques les tres. Tres enquadres ben diferents però cadascun amb la seva màgia.
Em sembla que jo m'hauré de conformar amb el meu somni...que no és poc!!! :-)
Fins a la propera! Ptons
El somnis realitzats omplen, il.lusionen per tenir de nous.
EliminaQuin serà el proper?
anar a fer la via làctia a l'illa de Pasqua! ;-)
EliminaT'hi acompanyUUU!!!
EliminaPetons.
Dona, Cogolls no està precisament a Girona ;-)
ResponEliminaÉs una llàstima que hagi caigut un tros del salt i que hagi perdut tota la personalitat que tenia però tot i així és un lloc ben especial i molt a prop de casa.
Un petó.
Ups!! si Cogolls no es Girona :P
EliminaJa,ja,ja serà a prop de casa teva no la meva.
Quina terra mes bonica! Felicitats.
Un petó.
Bones fotos. Pel que veig, baixa molta aigua. Si recorres altres trossos de la mateixa riera, són quasi tan encisadors com aquest, que per a mi és la perla de la Garrotxa.
ResponEliminaMira que estant allà em vas venir a la ment.
EliminaNomés vam estar allà pero hores fent..."altres fotos" :)he vingut carregada de petits detalls.
Com li he dit en Pere, bonica terra la vostra, felicitats.
Aquests dies veig que la temàtica és l'aigua, salts i rius.
ResponEliminaBen maques aquestes imatges, m'agrada la tercera.
I floretes i bitxets. je,je,je.
EliminaSalut, Jordi.
Molt bé, sther. Veig que no vareu pas perdre el temps.
ResponEliminaSegur que els "detallets" també estan de conya.
Una abraçada
Buff, porto el sarró una mica ple i un somriure dibuixat.
Elimina:-)
Abraçada.
Bonita serie Esther, el rincon precioso
ResponEliminaSaludos
Si que lo es, me falto explorar la zona.
EliminaPero me atraparon pequeños detalles que pronto mostraré.
Un saludo.
En su punto esas cascadas. Parece cabello de ángel, pero no del que se usa en reposteria. Del auténtico.
ResponEliminaBueno, no lo he visto nunca,je, je... pero debe ser parecido a ese agua que cae.
Un abrazo
Ostras! Alfredo estoy preparando la próxima entrada y ....¿me has leído el pensamiento?
EliminaEres mago!
8^O
Un abrazo.
Sempre bonic!
ResponEliminaSalut,Xavier!
Elimina:)
Boniques fotos d'un preciós racó.
ResponEliminaSalutacions.
Gràcies Vicent.
ResponElimina