L'emoció de capturar la bellesa de un paisatge.
El nervi que m'entra quant trobo l'enquadrament.
L'estat de satisfacció quant ja tinc capturada la imatge i se que ja es meu, aquell tros de bellesa.
L'aixecar-me de ben d'hora, per anar a compartir tot aixo amb gent agradable.Be, més aviat amics. Amics, que m'han vist emocionada,negitosa al moment de disparar.
I gaudir de paratges,d'algun animaló que per sorpresa apareix pel camí,les olors i els sorolls de la natura.
I després, cap a casa les ganes de descarregar la targeta i veure aquell trocet d'imatge del visor, en gran i penjar-la i que a altres persones, els hi agrada i en gaudeixen.
I el sentir-me,viva, cada vegada que em plantejo, una nova sortida.
Aixó es,viure: gaudir, compartir,sentir,emocionar-se, apassionar-se...
Sembla que ja torna a funcionar!! :)
ResponEliminaDesprès de llegir el text, no se que dir, ja ho has dit tot...un tros de bellesa... i molta emoció!!
Un petó.
Té raó en Pere...i a més els que et coneixem sabem que es cert!!!
ResponEliminaQue segueixis gaudint molt de temps i en poguem gaudir alguns plegades!!!
El que es una satisfació es tenir gent,com vosaltres al costat.
ResponEliminaTant si estas fent una foto,com si no.
Petoneets!!!Pere.
Petoneets!!Montse.
Molt ben aprofitat aquest nuvol i bons tons daurats. Personalment dinamitaria les cases...
ResponEliminaSalut!
Jo també, les dinamitaria,pero desgraciadament el núvol es va ficar sobre elles i no va descarregar cap llamp, demolidor.
ResponEliminaSalut Pepet i bona llum !!