divendres, 29 d’abril de 2011

Dilema.


Moltes vegades, (més aviat la majoria), ,mentre estic fen una fotografia de paisatge marí, començo a disparar, prenc del mateix enquadrament varies fotos, I TOT, per que les onades son diferents en cada moment i fan dibuixos variats res semblants en cada fotografia, llavors, davant l’ordinador toca escollir,agg, quina penjo???

O be, l’indret es tant, bonic, que acabo tenint, fotografies semblants del mateix entorn!! Però es que no puc parar!!!,per que des d’aquí es bonic,però es que des d’allà també!!!
I es que necessito captar,aquella bellesa!!!

I amb tot això....espero que us agradi,el que he captat

Al trastejant el tamany de les entrades,he perdut l'antic disseny del bloc,per ara em quedo amb aquest.I es que soc un trasto!!!

17 comentaris:

  1. T'entenc perfectament!! A mi també em passa, costa triar les fotografies i sovint només canvia el moviment de l'aigua!
    Unes fotografies precioses!!!!!!
    Bon cap de setmana Esther.
    Salutacions.

    ResponElimina
  2. En aquest cas no en tinc cap dubte Esther, l'horitzontal, el motiu, no te'l diré, si te les mires una estona, detingudament, ho descobriràs ;)
    Un petó!

    ResponElimina
  3. Fes-ne moltes. A mí m'agrada més la vertical, així que tens seguidors de totes les versions.

    I felicitats per la finalísima del blog.

    ResponElimina
  4. Joan,gràcies, els dibuixos que fa l'aigua em tenen.. no se com dir-ho,apasionada.
    Bon cap de setmana,salut.

    ResponElimina
  5. Pere,per mi totes dues,tenen el seu que.
    Ara mi possaré una estona,jo,ja, tinc una preferida...i ara no te la diré,ja,ja,ja.(es broma).
    Un petó!

    ResponElimina
  6. No tenia intenció de canviar el bloc,però últimament una amiga en deia que les fotografies es veien molt petites,comparant-les amb altres blocs.
    Ara trastejant,sense voler he clicat,on no,tocava, i....catacloc!!! desastre al canto.
    Be,per ara em quedo així, ja decidiré,més endavant..
    Espero no us desagradi.

    ResponElimina
  7. Hola Esther, a mi tambe em passa començo a disparar i no puc parar. A mi m'agrada mes l'hotitzontal claríssimament.
    Salut!!

    ResponElimina
  8. Horizontal, clar, però el millor ja saps que no és cap de les dues fotos, sino haver estat allà i haver gaudit el moment.
    Salutacions :)

    ResponElimina
  9. Confesso, a mi també m’agrada més l’horitzontal,però te un detall que no m’acaba de...
    però hi ha l’enquadrament perfecte???Sense tocar l’entorn( moure pedres o arrencar plantes)
    Si no es una pedra,es una planteta,si no es una senyalització o un barranc que tens el costat i si et bellugues,adéuu, sempre hi han elements que....i això quan ensenyes les fotos (i vosaltres, ho sabeu) qui mira la teva fotografia,NO ho te present.
    En una altre foto,que vaig fer, tenia un barranc i la pedra dels meus peus, començava ha estar despresa, no vaig aconseguir l’enquadrament que volia,per que no podia,desplaçar-me cap altre lloc.
    Ui,Jordi,com m’he enrotllat,no t’ha m’espantis,ji,ji,ji.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. Pepet, justa la fusta!!!
    Aquella emoció, aquells nervis...
    i l’entorn, era, per passar hores,mirant, com canviaven les llums.
    Quina sort, tenen els que tenen cases per allà, uf i quines cases!!!
    Pero segur que no ho gaudeixen,com nosaltres ;-)))
    Una abraçada!

    ResponElimina
  11. és la segona vegada que intento fer un comentari...i no puc...no sé si em tens "vetada" :-)
    Et deia , que com a la vida...sempre hem de triar...i sorgeixen els dilemes...sempre es perd alguna cosa i se'n guanyen d'altres...
    Malgrat tot...quina sort que tinguis un dilema al tenir que triar-ne entre dues de tant maques!!!:-)

    ResponElimina
  12. Montse,sera que esta,col.lpasa la red,ja,ja,ja, de vetada,res!!
    Bonic cometari,Montse, un petó.

    ResponElimina
  13. Jo sempre tinc dilemes existencials sobre "i quina penjo" i "Quina m'agrrada més ? "
    Al final, em dona la sansació que penjo la menys adequada.
    Quan la foto no es teva és més fàcil decidir. En aquest cas, em quedo amb la horitzontal, encara que les dues per separat són molt bones

    ResponElimina
  14. Els he viscut aquests nervis teus...i estic segura que son els que fan que facis dues imatges tant precioses!!!
    Au...dos comentaris!!!! ;-)

    ResponElimina
  15. Si Arnau,es així. La solució es,no fer més de dos fotos,del mateix lloc o motiu.Jo ho vaig aplicar,per no tenir massa dilema.
    Pero l'emoció del moment,en fa,de vegades, trencar aquesta regla.

    ResponElimina
  16. Montse, i tres si vols!
    Aquests nervis no,em deixen ser freda i calculadora, "demasiado pasional,poco cerebral".
    No se si acabo de fer una frase,nova o ja esta feta. :-)

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...