dimecres, 25 de maig de 2011

Eterna soletat.





Una vegada un amic em va dir: Para,respira i pensa.
Just, això vaig fer,pero no fotogràficament parlant,que era, el que m'he recomanava,si no, que vaig començar a reflexionar, en altres coses.

I la paraula que em va tornar a resorgir es, resignació.

Davant la vida, resignació.
davant les il·lusions,resignació?
davant les injustícies?
resignació, a les ganes de viure,?
resignació a les ganes d'estimar?
resignació, a les ganes de ser?
davant una foto frustrada,resignació?
resignació a l'eterna soledat.

I no vull continuar,pensant,
per mi resignació es una gran pèrdua de temps.

Però....m'haure de resignar.


Des de dalt d'un cim, a prop de Barcelona, sentin els ocells, que ja es preparen per dormir, sentint el soroll del vent,quan passa pel mig de les branques i gaudint d'un espectacle de colors...
en eterna,soledat,sentint els meus pensaments,parant i respirant.....

Ja veus amic meu, que perillós es fer-me pensar.
Però i pots continuar,eh??
Hauré de retitular aquest bloc,com "Cabories d'Esther!!!!
Ja,ja,ja.

6 comentaris:

  1. Dos fotos ben diferents del que ens mostre habitualment Esther, m'agrada el que representa.

    Para, respira, pensa...pensa...pensa...em sona ;)
    Es un bon consell... fotogràficament parlant o per afrontar el dia a dia, però en cap cas et resignis!!

    perquè??? perquè??? No entiendo... :)) (MOU dixit..)

    Un petó.

    ResponElimina
  2. Quina finestra de llum més guapa que vares captar!
    M'agrada aquest nom de Cabòries d'Esther, je, je... ;-)

    ResponElimina
  3. Pepet, em d'anar aquest lloc!!!
    El nom es d'un bloc,no públic dedicat a cabories,ji,ji,ji.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...