divendres, 9 de gener de 2015

Bones eines, bon treball.

Si  vols ser un bon fuster primer gastat un pastón amb bones eines.
Si no tens aquest pastón, demana al cel que tinguis sort.



Aquest dia no vaig tenir sort.
Algú em vol regalar un bon trípode? jajaja.
Tot i així us ho vull mostrar pel moment viscut, que va ser excepcional.

Vam arribar  al lloc per allà a les 15h, esperàvem tenir vistes cap a Montserrat i les seves agulles banyades per la boira però aquesta era molt atapida i el vent molt fred.
Les mans congelades, fent el burro per passar el fred i la boira no s'obria.

Quan la boira es va obrir el paisatge ens va sorprendre.

Ja estàvem apunt de recollir els trastos per que l'espectacle de llum amb les boires era totalment nul·la.
El sol ja havia caigut quan vaig mirar cap a la meva esquena i li vaig fer un crit a la Marta:
"Nena!!!! gira't!!!"
De cop i volta la boira havia desaparegut!!! i ens va donar aquest espectacle.
La sessió va continuar fins entrada la nit, per que vam tenir una altre sorpresa nocturna.
Orió sortint sobre les agulles!!! llàstima què el trípode em va fallar i la foto es va malmetre.

Com sempre diem que cal tenir paciència i esperar per que potser la mare natura te un bon regal per tu. Ahir vam tenir uns quants; llums,colors,boires i estrelles.

20 comentaris:

  1. La sessió va ser una canya, com dius, primerament pensant que no podriem fer res, i després... tot un espectacle!
    Les fotos que has penjat són una pasada! Tot i que em costa decidir... m'agrada molt la del mig... pero el meu retrat caçant les boires... moltes gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Te'l paso per e-mail, Marta!!
      Fins la proera, que no decaiga!!!!
      ;)

      Elimina
  2. Realmente embriagadora la primera, con ese deslizamiento de la niebla sobre las laderas!
    Un abrazo, Esther!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ya sabes, prepara el equipo para estas vacaciones.
      ;)

      Elimina
  3. Sniff, no vaig poder venir, però no passa res hi haurà altres ocassions.
    Jo les trobe molt guapes.
    S'haurà de buscar una bona solució al tema "subjecció", mentrestant caldrà fer exposicions més curtes, sobretot si fa vent :-(

    ResponElimina
  4. Me'n alegro de l'encert, sempre hem d'esperar fins que la llum s'hagi extingit i mirar per tots els costats, més d'un cop m'he trobat en que la foto estava al radera! :-).
    Què dificil ho poses per triar-ne una, poder la segona amb el cel de la primera, o la primera amb una mica de retall per la part alta. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades triar-ne es fa difícil,sobretot a l'arxiu.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Gràcies Pep Sánchez i Laura Rivera pels g +1

    ResponElimina

  6. Molt boniques.
    La boira els dóna un plus.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La boira es bonica en cert punt.
      A la tornada em vaig adonar que la boira és la pitjor enemiga del montanyista. Era tant atapaida que el no es veia el camí, és molt fàcil perdre't i desorienta moltissim, si no coneixes be el camí.
      Salut.

      Elimina
  7. Quines fotos més maques Esther!
    Aquí si que podem parlar de mar de nuvols y aquestes ondulacions em recorden a les onades!
    Elq ue no he acabat d'entendre és on es va fer la foto... en alguna zona enlairada intentant o esperant veure la fisionomia de la orogènia qde les agulles de Montserrat?

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Daniel, és en una zona enlairada a Montserrat a prop de la Cadireta on tens per un costat aquestes vistes que veieu i per l'altre les agulles de Montserrat.

      Elimina
  8. La niebla a veces nos hace unos regalos de ensueño. Como estas fotos.
    Un abrazo

    ResponElimina
  9. Gràcies Xavier.
    Alfredo, las nieblas me entusiasman.
    Abrazos.

    ResponElimina
  10. Magnífica serie. No sabría decidirme por ninguna de las tres, y que me gustan todas.
    Un saludo

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...