Un nou despertar.

Igual que desperta un nou dia, desperta un nou any.

Una nova sortida aquesta vora el mar amb bones llums i la bona companyia de Jorge Escobedo.
Em tingut bona temperatura encara que de camí,era baixa.
No se que te aquesta caleta, que sempre que m'hi apropo, les llums em fascinen.
Serà la darrera sortida d'aquest any, així que bon any novament!

continuarà ....

Bon any!!

Oi que a pesar de tot mal pronòstic, nosaltres sortim a per captar la bellesa que la mare natura en ofereix?
Oi que encara que nevi, plogui, faci fred, vent i ens diguin que boig/a estàs per sortir amb aquest temps i aquests hores, nosaltres sortim?
Dons contra tot pronòstic que tingueu un Bon 2012!!!
i com solen dir els que a mi NO m’agraden: "Valor y al toro"

Pau i amor.

Petons i abraçades per tots vosaltres.

Per que hi han diferents maneres o graus d'estimació.
Es pot estimar a una persona en un segon i no veure-la mai mes,aquella tendresa que t'inspira aquell segon,no es amor?
Amor es el que tens cap els teus fills, amor es el que tens cap els teus amics,encara que acaben anomenant-lo amistat.
Amor es te aquella persona especial, amb qui comperteixes un moment,un ratet, unes vacances,un cap de setmana i després potser no la veus en mesos, en mesos o anys,però saps que us teniu allà.
PAU I AMOR!!!

El Pedraforca i les bruixes.

Una de les llegendes més difoses diu que la nit de Sant Silvestre (31 de desembre) les bruixes es reuneixen al Pedraforca i salten i ballen per sobre de les argelagues. Una altra llegenda explica per què la muntanya té aquesta forma tan característica: una nit de Sant Silvestre les bruixes celebraven un aquelarre al cim d'una muntanya altíssima que era situada on actualment hi ha el Pedraforca. Les bruixes estaven dividides en dos bàndols i es barallaven entre elles, feien tant soroll que fins i tot tremolava la terra. Els habitants de Saldes es van espantar tant que van començar a encomanar-se a sant Miquel i a fer-li pregàries, tant, que els va escoltar, va baixar del cel i d'un cop d'espasa va trencar la muntanya en dues parts, bo i deixant un bàndol de bruixes al pollegó inferior i l'altre bàndol al pollegó superior. Alhora, amb aquell cop d'espasa va trencar en milions de trossos el cim de l'antiga muntanya: encara ara es poden veure les restes de pedres d'aquell cim a la tartera del Pedraforca.

Boires seductores.

I es que m'agraden les boires!!! les trobo seductores,si,si...

Ensenyen sense acabar d'ensenyar, jugant a la seducció.

Et captiven et quedes mirant,esperant que es despullin davant teu i mostrin el que amaguen.

us deixo dues fotografies que us mostern el joc de seducció de les boires.

Mirall de l'ànima

L'aigua de l'estany es un mirall on es pot veure relaxada l'ànima.

Potser alterada per un cop de vent o una pedra que cau a l'aigua però a poc a poc torna la quietud a poc a poc tot es calma i sorgeix la imatge que sempre esta allà, per molt que s'esborri o creiem que l'hem perduda.

La llum dins l'onada.

La grandesa de l'entorn em supera,la seva bellesa em captiva tant que he de treure "la foto" sigui com sigui i després al veure el resultat, quedo tant decebuda que plegaria veles,per que no gaudeixo ni de l'entorn ni de la fotografia.

Aquesta fotografia que us mostro, es més aviat per demostrar-me a mi mateixa que "la foto"
no esta en la immensitat de l'entorn, si no també pot estar allà on no mirem, en les coses més properes.
En ella he buscat la llum de la inspiració,vaig buscar la llum dins l'aigua


La meva amiga Mercè em va dir unes paraules que ja m’havia dit en Pere,tots dos les expressen al seu estil es clar, la inspiració sorgeix dins teu, medita, respira i et sorgirà i si no sorgeix gaudeix de la bellesa de l’entorn.
Espero superar aquest moment i continuar amb més tranquil·litat,aquest camí.
He de agrair els amics que pateixen aquestes cabòries meves, per patir-les TANT pacientment.
Gràcies Mar Carrera (Mercè) per estar aquí des de tant lluny.
Gràcies Pere per la Sannnta paciència que has tingut i disculpa "la machacada".

He de continuar....

Petites coses.

Com de petiteses poden sorgir grandeses.
Com d'allò que sembla que no està, si et fixes be es de gran bellesa.
Com d'un trocet del nostre gran mon, un trocet minúscul et pot captivar durant una gran estona i donar-te pau.

Per que la vida es plena de petites coses que et donen molt sense saber-ho, aquestes son les meves fotografies avui.

El meu granet de sorra.

Fa poc un fotògraf en una revista,va comentar que matinant, carregant la motxilla a les espatlles,passar fred... per aconseguir imatges que commoguin i provoquin emocions, aportem el nostre granet de sorra a protegir el nostre entorn, els nostres espais naturals, la nostra natura. Per que com diu, "no es pot protegir el que no es conegut".


Això, em va animar a seguir endavant i continuar ensenyant les meves imatges.
Aquest fotògraf es, Rafael Rojas i la revista LNH.

Peguera.Un altre espai perdut.

Aquest espai que us presento avui, ja està sentenciat,volen construir un hotel aprofitant les runes d'un antic poblat.
Això representa, cotxes i gent per la zona, que vulguis o no, afecten al medi.
Per a mi Peguera fins ara, era el meu raconet del Berguedà,on em sentia amb pau i m'escapava. Hi han molts més,però per a mi aquest tenia un encant especial.

Havia de fer una nocturna allà, també havia de fer una posta de sol aprofitant el poblat.
Havia de ....havia de ...ja no podrà ser.
Espero que tractin l'espai amb gust i respectant l'entorn natural.

Montseny es viu.

Els arbres,després de ser acariciats per l'aigua i el vent, es despullen per rebre la frescor del fred hivern.

Aquest matí amb la companyia d'en Jorge, hem gaudit d'un Montseny viu, res a veure, aquest nou aspecte amb el de fa un mes, que era sec i esmorteït.

Avui era viu, ple de rius,el vent movia de les branques,despullant els arbres, les fulles anaven caient deixant els camins catifes de colors.

Això s'ha acabat !

Fins l’any vinent.

Trossos de Berguedà

Imatges d'aquests darrers dies, amb la companyia d'en Jordi que ens ha fet de guia, amfitrió i cuiner i molt bon cuiner!!


En Jordi, em fa recordar,quan de petita estava a la cuina, mentre la mare cuinava, jo asseguda a taula i ella m'explicava dites catalanes o històries de poble.
Ell es xerraire, però es d'aquelles persones que estaries hores i hores escoltant.les, per que sempre te alguna cosa a dir.


De cada raco del Berguedà, t'explica alguna.
Gràcies a la Mercè i en Jordi per la seva l'hospitalitat i no només per obrir-me casa seva, si no per ensenyar-me nous racons i explicar-me històries Berguedanes.


Aquesta darrera fotografia es per mostrar-vos les primeres neus al Puigmal, després de tant calor, ja comencen a enfarinar-se les muntanyes.

Aigua,pluja, tornes a ser, aquí.

Desitjada aigua, esperada pluja que dones brillantor a les fulles d'arbres, verd al teu pas, que neteges l'ambient, dones frescor i omples rius i pantans.

Ja tenia ganes que els nostres rius tornessin a brullar, amb cabals vius plens d’alegria, escoltar el soroll al seu pas amb força entre les roques, obrint-se camí, recorrent el país de cap a peus.

He de dir que aquestes fotografies,no son d'aquests dies, son d'aquest estiu ;)

La tardor

Us mostro diferents indrets,de la nostre terra.

Es una llàstima que la pluja, no aparegui i faci lluir amb tot el seu color,els arbres aquesta tardor, he estat entre el Montseny i el Berguedà. A alta muntanya els arbre ja es despullen,només els que son a prop de rius tenen una preciosa lluentor.
Fa uns 12 anys que pujo al Berguedà,mai he vist el bosc tant sec com aquest any, com enyoro, el temps de bufanda,castanyes i moniatos, quan era petiteta.

Una escapadeta, a llum de lluna pel Montseny.

Je,je,je.
Estem malalts de tardor,fins hi tot la controlem de nit !!

Ahir, farts de cels rasos,per falta de pluja, per falta de colors als boscos. Que podíem fer??
En Pepet i jo,varem descartar anar a la costa i apropar-nos al Montseny.

Els colors del bosc.

El bosc s'ha d'omplir d'aquella gamma de colors variats, que donen vida a la tardor.

Dels cirerers sorgeixi el vermell, els castanyers passen pel verd, el groc i el vermell, els faig es tornen groguencs i els roures amb el seu verd, a tots porta la contraria.

Ja tinc ganes, de que esclati a colors, aquesta tardor.

Aquest passat divendres, vaig veure una petita mostra. Al bosc tímidament, ja li comencen a sortir els colors.

Enyorant la tardor

Estem tots, atents,mirant,observant els colors dels nostres boscos, esperant ansiosos,l'esclat de colors que ens ha de portar la tardor.

Arribarà??

Diario de un mago.

"Ten piedad de los que tienen miedo a tomar el pincel, la pluma, el instrumento,la herramienta porque creen que otros ya lo hicieron mejor que ellos y no se creen dignos de entrar en la mansión de las Artes.Pero ten piedad de los que tomaron el pincel,la pluma, el instrumento, la herramienta y transformaron la Inspiración en una mezquina forma de sentirse superiores a los otros"

Fragment de: "El pelegrino de Compostela (diario de un mago)" de Paulo Coelho.


N de l'a: disculpeu la data de la fotografia, evidentment es errònia

Pedres

Montse,m'has inspirat!!
Les pedres que trobem pel camí les hem de pujar o retirar, plantar-nos sobre elles, mirar cap endavant i llançar-nos de cap en aquest cas, en altres seria continuar el camí.

Aquesta fotografia la tinc a fotonatura.org, en la pulidora, així que si algú vol passar, també pot deixar la seva opinió,allà.

La deixo a les vostres mans.

M'estic qüestionant, coses. Fotogràficament parlant, no acabo de.....
No se com expressar-ho, així que.....
Digueu-me, fem una polidora,però, ara no penseu que faré aixó, aqui cada dos per tres,eh???

Serà que, he vist moltes fotos, semblants??
Serà que tots anem al mateix lloc, a fer fotos semblants?
Serà que jo, faig fotos semblants als demés?
Serà que només tinc un filtre marca no ti fixis? i un trípode, ruïnós??
Serà que no ser fer fotografia???No ser aplicar la tècnica??
Serà que estic desanimada??

serà.... que estic donant moltes voltes, a no res???
Aggg!!!

De color daurat.

Una posta de sol a Bardenas Reales, ho transforma,tot a color daurat, sembla que en un moment donat, hi haguí de sortir d'un dels seus racons, Ali baba i els 40 lladres, que venen de la cova, secreta on deixen els seus tresors.



Els que si tenen un tresor, es la gent d'aquesta terra, al tenir un entorn tan fantàstic i diferent.



No descarto tornar anar, per que em vaig quedar amb ganes de més.
No he inclós el Castildeterra, típic del lloc,no es per que no el tingui,es que jo soc així de xula. :)

Compartint, paisatges, moments,vivències.

Aquesta entrada la dedico,en principi a la Montse,per que amb ella vaig compartir durant 9 dies, moments agradables, moments agobiants(per la calor),moments d'esgotadors,sessions de risoteràpia,com per pixar-se de riure!! eh? Montse ;)
Una nit varem fer un pícnic sota una pluja elèctrica,a Barrika, fenomenal,moment !!



A Bardenas Reales varem tenir,un magnífic guia, Eduardo Ramón, que amablement i pacientment,ens va ensenyar racons,d'un entorn, sorprenent, he de dir que el sol era, esgotador,evidentment la zona, ja ho te i a ple Agost, que podíem esperar? per aquell dia anunciaven pluges,ja,ja,ja, a nosaltres ens acompanyava el sol.
Per sort, la tarda anterior,varem tenir una posta de sol impressionant amb nuvolets, però llavors no teníem a Eduardo.



"Gracias Eduardo por tu hospitalidad y sacrificio,por que aguantar,esas temperaturas,para mostrarnos la belleza del lugar,es de agradecer".


Em queda en el record unes vacances,amb bons moments.

La força del mar.

La Montse i jo vàrem passar una bona estona, fen fotos en aquesta platja, anàvem amb el desig de una preciosa posta de sol, però com tots els dies que vàrem passar per la zona,no vam tenir la sort, novament la boira que venia del mar,el cel era pla i gris.



Fotografiar l'aigua es entretingut, almenys per a mi,ensisador, t'hi estàs temps, esperant l'onada que faci un dibuix, bonic, en el seu recorregut.
Em va atraure l'atenció aquesta paret, forta, robusta, aguantant les sotragades el mar i vaig voler captar el recorregut, subtil del aigua, en una velocitat lenta,una llàstima el cel pla.