Temps de fred.

Significats.

Quan la natura et fa desaparèixer sobtosament, t'engoleix.

______

Mimetisme; adopció per part d'una espècie de coloració o morfologia semblans a les d'una altra espècie.

Comencem.

La boira que cobreix el paisatge es dissol,
s'obre un nou dia, s'obra una nova manera de viure.

Comencem a caminar!

Exposició a Saldes.

Dia internacional del voltor

A França no tenen tantes manies i deixen que la natura faci el seu curs.
Pel camí vam trobar ossos i bestiar que donen menjar als voltors i altres espècies.
(Portalet)(França) (Midi d' Ossau)

Potser les fotografies no són de qualitat, ja que jo no tinc prou equip ni em dedico a fer fotografia d'aus.
Però avui en el seu dia els hi volia fer costat.

Un lloc que em va robar el cor.

Feia anys que tenia pensat anar aquest indret, mai acabaven d'alinear-se els astres.
Aquest any ha pogut ser, tot i les dificultats físiques.

Quan un lloc et té el cor robat reuneixes totes les forces per anar-hi.

Mostra Floral.

En un racó, en un voral de carretera.

Temps d'estiu.

Temps d'estiu, temps d'esbarjo, un parèntesi dins del temps.
Temps per tu, temps per perdre't. 
Temps per oblidar-te del temps.

A l'estiu tota cuca viu

No som a l'estiu, però aquestes temperatures ens fan pensar que està a punt d'arribar.

Amb temps un nou món.

Quan tens temps sobradament per descansar la creativitat aflora.

La quantitat de genis que queden amagats dins una oficina, un despatx, un taulell, fabrica o consulta per falta de temps per desenvolupar la seva creativitat.

Com seria el món si la creativitat que tenim dins, la poguessin desenvolupar sense cap lligam?,
hi hauria més escriptors, més lectors, més pintors, músics, filòsofs, artesans, fotògrafs, redactors....

I si l'afició es convertís en un treball sense obligació ni contracte?, hi hauria més cracks al món?, amb somriures dibuixats pel carrer, al metro, a la ciutat, a reu?, tindríem més mercats, fires i mostres?, valoraríem més a la persona que tenim al costat?

Tots portem un geni dins, hi ha gent que no ho sap.


I tot això ho dic perquè he tingut temps per revisar el meu arxiu: fer una web i altres coses més, mentre descansava!


Us deixo l'enllaç de la meva nova web: Un tros de bellesa. Fotografiant la natura.
 

Disseny natural.

No cal anar molt lluny, ni caminar massa la natura a prop de casa et pot oferir un bonic disseny.

Una gota d'or

Avui mostro una gota d'or.

Una gota de resina de pi per les trementinaires això era or i la base de les seves fórmules.

Una espècie diferent.

Mirant el Balandrau

Fa mal temps tothom es queixa, i vol quedar-se a casa vora l'estufa amb la manteta un bon té i un bon llibre.
A part hi ha una espècie diferent, una espècie rara que quan fa mal temps somriu, és posem nerviosos il·lusionats aquesta espècie va carregada fins a les dents d'estris feixucs, un d'aquests l'anomenen "tres peus", i surten, van al camp i a la muntana plovent, nevant. 
Quan l'home del temps anuncia mal temps són capaços d'abraçar el televisor i fer-li petons, i ja els veus corre'ns per la casa buscant la motxilla on tenen la càmera, carregant bateries i revisant l'equip.

Mira que som rars els fotògrafs de natura i paisatge!
Aquest hivern no ens podem queixar.

Una cita pendent.

Tenia una cita pendent en aquest indret.

Aquest matí haguera estat aprofitos, ja que les boires estaven al seu punt però m'hi ha sorgit un contratemps i molt a pesar meu he hagut de marxar.

Tinc una nova cita pendent en aquest indret.

Cap de setmana poc favorable.

Una és la idea i una altra cosa és el que et trobes.

Buscava una foto.

 I vaig trobar en un lloc diferent la inspiració.

Qui sap. Potser. Vés, a saber.

Potser encara hi hauran altres possibilitats de neu aquest cap de setmana.
Jo no podré aquest cap de setmana, qui sap si el següent.

Us deixo el Pedraforca el cap de setmana passat, on pensava que podria pujar i al final va ser que si, últimament ja no determino res, més aviat penso, qui sap,potser, vés a saber.

Engolit pel bosc

Dins el bosc perdo la noció del temps,

segueixo el camí que em mostra

allà el món no existeix

no penso en res més.

El bosc fa que perdi la noció del temps,

potser és un monstre,

que m'engoleix

i em vol per ell només.

Réquiem por un desastre ecológico

Réquiem por un desastre ecológico, requiem por todos los que vendrán, por que no será, desgraciadamente el último.
Réquiem por esas especies  en extinción.
Réquiem por el ser humano que cada vez es más materialista un "borrego" consumista, manipulado desde su comodidad impuesta por campañas de marketing, aborregado que acumula zapatos y modelitos en el armario que puede que use solo una vez en su vida.

Coleccionista de cachivaches inútiles que ha visto en anuncios y campañas publicitarias, borrego infeliz que siempre quiere más, mientras las grandes compañías se forran gracias a él y explotan a personas en continentes lejanos dándoles miseros sueldos, borrego consumista que no se da cuenta que a él también lo están esclavizando al crearle necesitades inútiles y bajandole cada día más el sueldo aceptándolo sin protestar.

Y habla una consumista que intenta ser cada día menos consumidora, por que mi sueldillo lo quiero gastar sin ser influenciada por campañas publicitarias y aúnque lleve la misma ropa hasta el desgaste total, ya me importa un carajo si no voy a "la moda" o repito modelito a saciar, quien se acerque a mi sea por quien soy no por lo que llevo o tengo, no por ir "chic","guay", no por lo que consumo o compro.

Oigo decir:  ir cool sin perder "la dignidad". Que daño hace el marketing publicitario!!