diumenge, 26 de febrer del 2012
La mestre de filosofia.
Una posta de sol, una llum, uns colors, sentir el vent i les olors em produeixen esgarrifances.
Esgarrifances que només son meves,només les puc experimentar jo.
Es pot compartir l’emoció al viure un mateix moment però el sentiment es personal, es íntim, es magnífic, únic, autèntic, es lliure.
Cada dia mes per mi la fotografia,es una gran mestre de filosofia.
Aquesta fotografia, es d'arxiu.
dijous, 23 de febrer del 2012
Nous indrets.
Sempre que em trobo amb un nou indret, amb un nou camí com el que us mostro avui, penso, si aquest racó es tant bonic,que hi haurà més endavant? llavors la meva inquietud, la sed a viure a veure, m'obliga.
Vull viure, vull veure, vull sentir,la gran bellesa que em te reservada,la natura.
M'agrada viure aquests indrets sola, però també amb bona companyia per que compartint les emocions es magnifiquen.
Espero que us agradi.
Aquesta fotografia es diferent, estic "en fase de experimentación" un versió més normaleta a flickr
dilluns, 20 de febrer del 2012
El senyor de la serra i altres aventures.
Ja hi van dos cops que al sortir amb en Pepet a hores un tant matineres, ens troben pel camí “el senyor"
Sempre la mateixa situació, nosaltres anant cap a la localització acordada, circulant per una carretera solitària i de cop i volta il•luminem el senyor de la carretera. Quiet, parat, immòbil a fosques ja van dos cops, esperem que la tercera no ens sortí amb la serra.
Un cop aparcat el cotxe al començar a caminar gairebé a fosques, comentem: "Mentre no ens sorti el senyor de la serra, tirem endavant".
Després acabem tenint una jornada tranquil•la de fotos amb més o menys sort amb les llums, el cel,etc.... i al tornar al cotxe un altre sorpresa, ja van dos cops que el cotxe ens queda en un terreny un tant dificultós per sortir i les rodes acaben patinant.
Ens va passar al Delta amb en Jordi i aquest cop el Tavertet, per sort passava una parella i ens varen ajudar a empenya el cotxe.
Si algú vol venir a una sortida ja sap aquí acudir, l' aventura està assegurada. ; )
El senyor de la serra, es pot abstenir.
Pujo una foto d'aquest cap de setmana, soso, soso, sosíssim, a no ser que el mestre Pepet ho millori, jo no ho he sabut fer mes be.
dimecres, 15 de febrer del 2012
Foto-teràpia
Tinc la gran sort de tenir festa entre setmana encara que treballo algun cap de setmana.
Feia dies que no sortia a fer fotos, per diversos motius.
Ahir a la tarda vaig decidir fer una escapada el Montseny, era una necessitat urgent.
Al arribar al lloc on habitualment deixo el cotxe, tot era una placa de gel ni veia on deixar el cotxe en un rampell vaig decidir tornar cap a casa, mentre baixava ja em maxacava, 100km per res?? que covard, que poca empenta,en un mirador vaig parar el cotxe,menjar una galeta, un suc de taronja i em vaig dir va nena tingues cullons.
Vaig aparcar el cotxe a Santa Fe, davant del restaurant anteriorment ni havia arrivat allà per la placa de gel a la carretera.
Anava caminat sobre el gel i pensant, si tot el camí es així no arribaré al pantà, un altre cop em van sorgir les pors, per que començava a nevar, poc però...al arribar al primer i tant conegut salt d'aigua,vaig parar a fer fotos al riu.
Un senyor se'm va apropar per dir-me que el pantà estava espectacular però que m'afanyes per la hora que era podia quedar sense llum.En el meu interior una veu en digué: "aquí, m'han de posar presses?"
Mentre caminava cap el pantà novament la por...uff si el camí esta tant gelat no arribaré,vaig recular, no sabia si continuaria nevant amb mes intensitat,novament corvardada, no ho entenia si jo sempre soc de tirar endavant!
Vaig decidir anar al pantà que nassos!!!
I allà vaig estar tot una bona estona, gaudint dels reflexes gaudint de la pau,sola només amb una petita companyia que em perseguia i observava, d'un petit ocell , un pit-roig que em mirava, com dient-me que passa, per que tens tantes pors?...
Va ser com un amic, que en aquell moment necesites.
No va continuar nevant, la temperatura era de -1 no vaig passar fred,al final em vaig divertir,relaxar i vaig tornar renovada.
Feia dies que no sortia a fer fotos, per diversos motius.
Ahir a la tarda vaig decidir fer una escapada el Montseny, era una necessitat urgent.
Al arribar al lloc on habitualment deixo el cotxe, tot era una placa de gel ni veia on deixar el cotxe en un rampell vaig decidir tornar cap a casa, mentre baixava ja em maxacava, 100km per res?? que covard, que poca empenta,en un mirador vaig parar el cotxe,menjar una galeta, un suc de taronja i em vaig dir va nena tingues cullons.
Vaig aparcar el cotxe a Santa Fe, davant del restaurant anteriorment ni havia arrivat allà per la placa de gel a la carretera.
Anava caminat sobre el gel i pensant, si tot el camí es així no arribaré al pantà, un altre cop em van sorgir les pors, per que començava a nevar, poc però...al arribar al primer i tant conegut salt d'aigua,vaig parar a fer fotos al riu.
Un senyor se'm va apropar per dir-me que el pantà estava espectacular però que m'afanyes per la hora que era podia quedar sense llum.En el meu interior una veu en digué: "aquí, m'han de posar presses?"
Mentre caminava cap el pantà novament la por...uff si el camí esta tant gelat no arribaré,vaig recular, no sabia si continuaria nevant amb mes intensitat,novament corvardada, no ho entenia si jo sempre soc de tirar endavant!
Vaig decidir anar al pantà que nassos!!!
I allà vaig estar tot una bona estona, gaudint dels reflexes gaudint de la pau,sola només amb una petita companyia que em perseguia i observava, d'un petit ocell , un pit-roig que em mirava, com dient-me que passa, per que tens tantes pors?...
Va ser com un amic, que en aquell moment necesites.
No va continuar nevant, la temperatura era de -1 no vaig passar fred,al final em vaig divertir,relaxar i vaig tornar renovada.
dissabte, 11 de febrer del 2012
Pels bonics moments compartits.
diumenge, 5 de febrer del 2012
A ulls d'ocell
Subscriure's a:
Missatges (Atom)