Avui us deixo un bitxet, els seu color verd em va fascinar.
Qui ho diria, jo que fa un temps endarrere els bitxxets em feien repelus, ara em fascinen,
ja dic jo que la fotografia et fa canviar la visió de les coses.
dijous, 29 de maig del 2014
diumenge, 25 de maig del 2014
Primavera a la muntanya
Durant aquesta setmana de vacances, m'he deixat perdre pel Parc d' Ordesa y Monte Pedido.
M'han quedat llocs per veure, fotografiar i visitar, però aquesta és la gràcia, tastar el pastís de mica en mica per no acabar empatxat.
M'han quedat llocs per veure, fotografiar i visitar, però aquesta és la gràcia, tastar el pastís de mica en mica per no acabar empatxat.
Tot i la condició d'anar sola per la muntanya porta el seu risc i no et permet fer segons quins recorreguts.
Els rius de color turquesa amb salts d'aigua caient de les altes muntanyes, els canyons, els faigs amb el verd pujat de la primavera i la neu donant immensitat i relleu a la muntanya m'han fascinat.
Un lloc on anar repetides vegades, per degustar-ho de mica en mica tastant cada racó, com si fos un exquisit pastís.
diumenge, 18 de maig del 2014
Els xiulets i l'amic perdut.
Quan surto amb algú a fer fotografia sempre penso: "He de comprar dos xiulets".
Ja en tinc un però no se on para, en el seu temps vaig pensar ; "l'agafaré per si alguna vegada em passa qualsevol cosa a la muntanya i no tinc cobertura al mòbil"
Però si no se on és, ja veieu quin servei em fa, oi?
Aquesta última vegada, ens hagués anat molt bé a en Pepet i a mi tenir-ne dos, quan t'engresques fent fotografia ja et poden cridar i cridar, estàs tant centrat que perds l'amic.
Tant l'un com l'altre anem a la nostra, un agafa un camí, l'altre, un altre i si de cop i volta es posa a ploure i creus que la sessió ja ha acabat, llavors és quan tornes a la terra i penses: "ostres i ara on estarà aquest noi!?"
Fas quatre crits pensant que molestaràs la tranquil.litat dels animalons i al no obtenir resposta decideixes anar cap el cotxe. Arribes i el company no hi és, "tooorna cap enrere que segur que pel camí el trobes" i allà lluny entre la boira comença a dibuixar-se una figura coneguda amb un trípode a les mans.
La figura que és veu al fons d'aquesta imatge és en Pepet engrescat fent fotografies.
He de pensar en comprar dos xiulets!
:)
Ja en tinc un però no se on para, en el seu temps vaig pensar ; "l'agafaré per si alguna vegada em passa qualsevol cosa a la muntanya i no tinc cobertura al mòbil"
Però si no se on és, ja veieu quin servei em fa, oi?
Aquesta última vegada, ens hagués anat molt bé a en Pepet i a mi tenir-ne dos, quan t'engresques fent fotografia ja et poden cridar i cridar, estàs tant centrat que perds l'amic.
Tant l'un com l'altre anem a la nostra, un agafa un camí, l'altre, un altre i si de cop i volta es posa a ploure i creus que la sessió ja ha acabat, llavors és quan tornes a la terra i penses: "ostres i ara on estarà aquest noi!?"
Fas quatre crits pensant que molestaràs la tranquil.litat dels animalons i al no obtenir resposta decideixes anar cap el cotxe. Arribes i el company no hi és, "tooorna cap enrere que segur que pel camí el trobes" i allà lluny entre la boira comença a dibuixar-se una figura coneguda amb un trípode a les mans.
He de pensar en comprar dos xiulets!
:)
dimarts, 13 de maig del 2014
Caminantes.
Esta vez la entrada en castellano.
Para esos tres montañeros amigos, jubilados que se juntan de vez en cuándo para compartir caminos, experiencias y aventuras (¿por que no?). Gracias por sus indicaciones, las tendré presentes.
Y a seguir compartiendo camino, por que en cada paso la amistad se hace más fuerte. :)
También agradecer la atención recibida en el Refugio de Pineta. Se come de muerte!
;)
Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar.
el camino y nada más;
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar.
dimarts, 6 de maig del 2014
El bosc inesgotable.
Sort tenim els de Barcelona d'aquest bosc inesgotable com és el Montseny.
Font d'inspiració, racons inesgotables plens de màgiques llums.
Mini vacances!!!!
Fins la tornada!!!
Aquí teniu una nova versió de aquell dia: http://whytake.net/NatureImages/296/45607/1/1
Aquí teniu una nova versió de aquell dia: http://whytake.net/NatureImages/296/45607/1/1
divendres, 2 de maig del 2014
Enmig la tenebra.
Aquest dia la van encertar.
Bingo! Boires!
Ja les boires per si soles transformen el bosc i l'envolten de misteri, però si a més a més et deixes les ulleres en el cotxe, llavors el bosc en transforma en tenebrós.
Una nova escapa amb en Pepet aquesta vegada, vam tornar a casa amb foto.
Podeu veure un altra versió a: http://whytake.net/NatureImages/296/45087/1/1
Bingo! Boires!
Ja les boires per si soles transformen el bosc i l'envolten de misteri, però si a més a més et deixes les ulleres en el cotxe, llavors el bosc en transforma en tenebrós.
Una nova escapa amb en Pepet aquesta vegada, vam tornar a casa amb foto.
Podeu veure un altra versió a: http://whytake.net/NatureImages/296/45087/1/1
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
