Els humans, es
creiem perfectes, amb una intel·ligència superior a la resta de les espècies
i no es així.
Els
animals fan la seva vida per instint, actuan segons el moment,viuen segons les estacions de
l’any, no tenen poder de decisió, no es qüestionen, actuen.
En el moment del
perill, actuen. En el moment de cria,actuen. Tenen esperit de supervivència.
Es deixen portar per l'intint.Son més lliures
que nosaltres!
Nosaltres tenim
un gran impediment per ser lliures i es el nostre propi “Jo”.
Ningú es perfecte
i naixem sense estar ensenyats i la vida es creixa i anar aprenent any rere
any, per morir sense saber del tot.
La vida ens posa
situacions que em d’anar superant i lluitant.
Quan coneixem una
persona nova, ens aportarà nous punts de vista, nova
perspectiva que son per tenir en compte, les coses passen per algun motiu.
Si perdem alguna
persona pel camí, per que serà?
Em de desfer-nos
de les nostres traves, de les nostres pors per poder viure la vida amb
llibertat.
La por a actuar, a decidir
sol, es un impediment a creixa.
La por a estimar
i acabar amb el cor trencat novament,es un impedient als sentits.
La por a la
independència intel·lectual, es un impediment per el nostre creixement.
Por a ser qüestionat
pels altres, ens resta llibertat.
Por a ser rebutjat, por al fracàs, ens impedeix
continuar el camí a fer la nostra vida.
Es el nostre
propi jo, qui no ens deixa ser lliures, a estimar, a expressar-nos, a fer al que
volem.
Es “jo” i no
les persones que tenim al costat les que ens impedeixen ser lliures.
Cada dia lluito per ser més lliure.....
Ja veieu,avui no estic,fotògrafa.
