Fluint cap al mar entre obstacles, escletxes i pendents.
M'agrada caminar per la vida sola, sense estar pendent de ningú més que de mi mateixa, potser algú dirà què és un pensament egoista. Jo el considero tot el contrari.
Sóc responsable de mi mateixa i, no cal que algú altre es senti responsable de mi, cadascú ja té prou feina amb si mateix. No sóc de ningú i ningú em pertany això és llibertat.
Per arribar aquest punt, que jo considero de maduresa, he trigat anys, no tenir lligams per mí es ser lliure.
Això no vol dir que no m'agradi compartir viatges, vivències, rialles i anècdotes sorgides dels moments viscuts. Ni què renuncio per res del món a la meva meravellosa condició de mare què és el millor que m'ha pogut passar.
El camí el fas sol, vulguis o no, tu ets l'amo de les teves experiències i emocions, ningú més pot saber de quina manera t'emociona o fereix un moment viscut.