Fred,fred.

Avui deixo fotografies,

tinc fred, no hi ha caliu,

i no tinc ganes d'escriure.

30/01/14: 
Afegeixo unes paraules que m'han fet reflexionar.

Quan vaig començar aquest blog defensava més obertament la natura i les meves inquietuds.

Les xarxes socials de mica en mica t’engoleixen distreuen i et fan entrar en un rol què no és el que vols.
En tot moment parlo de mi, questiono el meu treball i admiro el dels demés tots tenim motius diferents que ens fan agafar la camara.

Us deixo amb les reflexions d'en Victor Tabernero.

http://www.fotonatura.org/galerias/paisaje/506744/

Gracias por tus palabras.

L'arxiu.

De vegades a l'arxiu queden fotografies que al moment de processar-les no les ensenyo per la similitud que poden tenir a les d'altres autors.

Avui presento, aquesta que la tenia dins l'arxiu,oblidada. 

Com les persones que fa anys vas tenir una gran amistat i un dia te les creues pel carrer. 
Llavors obres l’arxiu de la memòria i les tractes amb la naturalitat de sempre, com si no haguessin passat els anys.

Ahir vaig obrir durant 5 minuts un arxiu tancat feia 10 anys.
I em vaig adonar de quan he canviat durant aquests anys.
 

Vellesa

 

Potser partir d'avui em titllareu de rara,(més encara) però sempre que llegeixo un llibre sigui del tipus que sigui em dona per pensar.
Be no m'enrotllo.
El tema es l'Alzhéimer. 
Sóc de les que creu que en aquesta vida venim a madurar el que encara no em madurat, que les circumstancies que ens envolten estan dissenyades per superar les lliçons d'aquest curs en el que estem....un cop aprovat passarem a un curs superior.
També voldria dir que la meva mare va estar molts anys malalta, abans de morir anys sense sortir de casa, anys del llit al sofà i del sofà al llit, dia rere dia i aixó em va marcar.
Dit això, quan arriba la vellesa i sentim que els nostres sentits, que les nostres capacitats ja no ens permeten portar una vida independent ( m'agradaria una mort sobtada abans què dependre de ningú) quan arriba la vellesa i tenim tot el temps del mon per pensar, llavors ens plantegem si em aprofitat prou el temps....
Degut a les meves creences i l'exemple que ma mare em va donar... sempre he defugit de lligams hipòcrites, no vull suportar (ni què em suporti) aquella persona que ja no hi crec, estimo o simplement no funciona, aixó si, lluito fins que ja veig que ni hi ha solució.
La vida és molt curta i s'ha de viure, s'han de viure un ventall d’experiències abans de morir, potser quan sigui velleta l'Alzhéimer no em deixi recordar tot el que he viscut...espero llavors haver anat superant lliçó a lliçó per viure una vida superior.
I, si arribo a velleta amb el cap prou despert, com a mínim poder dir-me..."Nena! has sabut aprofitat el temps".
Que important és arribar a aquestes edats amb la persona adequada al costat, aquella que de veritat sense màscares, et pot mirar els ulls i ser capaç de dir: "encara t'estimo".
Soc una romanticona ho se i no tinc remei, penso que a la vida real algú pot viure una història "de pel.licula".
___________________

"El cuaderno de Noah", potser algú pensa que es "un pastel" jo el trobo mooolt romàntic i bonic.
I no sé per quin motiu, de la pel·lícula sempre he vist els últims minuts. "El diario de Noah".

El caliu de l'hivern.

Per molt fred que faci per hivern, tenim un gran recurs per pal·liar-ho, el caliu dels amics i el de la família, més membres tingui més caliu hi trobarem.
Ja arribarà l'estiu i tots marxem a gaudir del caliu del sol i de les vacances!

Us deixo una fotografia un mica gebradora que acompanya aquesta estació.

Dedicada a Jordi Chueca.

Mirant els peus.

Baixant la vista, fixant la vista als peus.

"...y colorin colorado estas fiestas han terminado"

Un regal del cel!

Un nou dia ha començat, d'aquest any que ja és aquí,
i penso què estarás al meu costat algun dia.
Compartint vistes des de aquí.

Començant un any com el que ja és aquí,
tenint la sort de compartir un nou dia.
Compartint vistes des de aquí.

Penso què algun dia...
estarás amb mi.
compartint més, que vistes des de aquí.

_________________

M'ha agradat la similitut dels núvols amb les onades quan arriven a la platja, ha estat... un regal del cel!