De vegades la vida et planteja oportunitats úniques o les agafes així com venen o les deixes escapar.
Aquesta fotografia va ser així, a un sol tir.
Un cop feta ja no hi va haver mes oportunitats, la tempesta va acabar.
He hagut de retallar la foto, vaig plantar el trípode dins el cotxe sense sortir (una te respecte als llampecs) sense nivell ni tant sols vaig mirar si estava ben enfocada, tenia el pressentiment que arribava tard i vaig disparar.
Es podia haver millorat, però se'm va escapar l'oportunitat.
És una fotografia on les condicions son difícils de repetir, així que he decidit anivellar el Pedra i passar per l'estisora la fotografia.
P.D. Les tempestes sobre el Pedra se'm resisteixen encara que seguiré insistint!!!
És un repte.