Nostre vida es com l'aigua del riu que flueix, hi ha llocs en el curs del riu que l'aigua queda estancada, durant un temps però, sempre hi ha una escletxa que la fa continuar o una porositat on es filtra per reunir-se en un altre indret i continuar fluint.
Durant el recorregut es troba amb llocs nous, relleus que fan fluir amb més ràbia i nervi, altres son més suaus i flueix amb més tranquil·litat, hi han obstacles, que s'han de salvar, alçades de vertigen que s'han de saltar, per continuar.
Al final del curs, el riu, quan arriba a la immensitat del mar, li arriba la calma i la satisfacció d'haver tingut un recorregut, ple d'experiències enriquidores.
L'aigua quan queda estancada i quieta, corre el perill d'evaporar-se, desapareixia, podrir-se, per això la vida s'ha de viure, amb il·lusió, per que, cada racó del riu es especial i al final queda la satisfacció d'haver aprofitat, tots els moments del recorregut.
Uf!!!! quina paraulada !!!