Perquè El Maresme també existeix.

Acabo de venir d'una sessió matinal amb en Pepet.

Parlant amb ell crec què aquest títol és el que millor defineix la nostre sortida.

Tenia moltíssimes ganes d'anar a fer unes marines i encara m'he quedat amb més ganes, de vegades anyoro el joc de les onades sobre les roques i el joc que li donen a la fotografia.

Ep! També tenia ganes de gaudir de la companyia d'en 

Pepet,eh? ;) 

Dos bitxos raros.

Fa molt de temps i anys que ho teniem al cap això de pujar al Refugi  Delgado Úbeda, però mai coincidiem.
Aquesta vegada ha estat possible.
Tot i el pes de les motxilles amb l'equip.

Tenim poques ocasions per reunir-nos i pasar estones plegats, potser és el nostre desti.

Aquestes fotos som per tu Josep Mª.
Per qué som dos bitxos raros que em crescut en circumstàncies "atípiques".
He estat molt be amb la teva companyia i la sopeta em va anar d'allò més be!
Una abraçada ben forta tete.

Quan el Pedra es torna pedreta.

Des de baix llueix magestuós.
Impera  la seva força.
Pero, hi ha un lloc on el pedra es torna pedreta i és pujant a "La gallina pelada".
Ja des del refugi no cal pujar més, el perdra es torna pedreta.
Peró no una pedreta qualsevol, segueix lluint tan com una pedra preciosa.
Aquí us el deixo....pel vespre, per la nit i de bon matí.

I si hagués tingut la posta de sol del dia anterior ?....
I si de matinada hagués tingut aquelles boires que llisquen per sobre d'ell?...
La pujada de dos hores carrgant el material hagués estat .....una pasada!!!
Ara hauré de tornar.

Les llums del Pedraforca i el foc de l'emoció.

De sobte la natura em te preparada una sorpresa.
I encara ara, no aconsegueixo tenir prou sang freda com per dominar l'emoció.

Després de la trucada d'en Pepet, vaig decidir apropar-me a veure el Pedra, en un revolt ja vaig començar a emocionar-me al veure les llums que tenia davant meu. Vaig parar el cotxe en el mateix revolt ja que si continuava podria perdre tot aquest espectacle i.....amb l'emoció no vaig veure que estava disparant a 3200 ISO tot i així he volgut compartir el moment amb vosaltres.

Com porteu vosaltres això de la sang freda, davant una escena així?
Normalment surto de casa amb la càmera amb paràmetres determinats, normals. Aquesta vegada no va ser així.

Nota: Amics si m'heu de fer alguna trucada, primer consulteu la aplicació sunrise sunset....je,je,je.
Si arribo a xerrar més estona per telèfon no pillo això!
;-)

Terres catalanes.

Una nova fotografia de la meva volta per la Vall d'Aran i Parc d'Aigüestortes aquest estiu.
Ainara Garcia i Goizane Mendizabal han volgut veure la nostre terra a través dels meus ulls i així ho expresen a "Mujeres fotográfas".

Un abrazo chicas, haceis un buen trabajo.




_____________________

Col.labora amb MontPhoto per la nova edició del llibre: "Inspirats per la Natura" entrant a Verkami.
Feu difusió. Val la pena que aquest projecte continui endavant.

L'11

Esperem que desperti un nou dia i brilli el sol en el nostre petit però gran país.
Que els núvols del passat s'obrin, desapareguin i podem veure i gaudir d'un nou paisatge.
El nostre paisatge.
Units tots en cadena,units per un únic sentiment.
Bona diada!

Carta a un amigo.

La meva filla escolta unes cançons que m'encanten.
I no són simples cançons.

Avui us deixo una fotografia que em recorda el so del riu dins el bosc i una cançó:

Carta a un amigo -Sharif & Hazte

Per què dels joves també s'apren.
Recomano lleguir la lletra, preciosos poémes...

Todo lo que quiero es ser libre como el jazz,

bailar con ella y no perder el compás,
vivir mi vida y no la de los demás, 
poder equivocarme una vez más.

Lo segundo, tienes que mirar alrededor
y luchar por lo que quieres sin temor a la condena,
y si mueres, muérete tan solo por amor
que morir por otra cosa aquí no vele la pena, no.

Diferents

Per què tots en el fons som iguals.
Busquem estar al costat de gent: de bon cor, gent noble, gent guai, divertida, gent que no et falla, gent sincera.
Però també som diferents, per què tenim pors que ens canvien que ens fan mirar a l'altre amb recel, amb enveja, amb negativitat i criem que és problema dels altres i estem molt equivocats som problemes nostres que fins que no els superem no tenim la llibertat com per viure tranquils i en pau amb tot el que ens envolta.
Pobre del que pensi que la culpa es dels altres, un s'ha de mirar dins seu i veure què el seu entorn no canviarà si ell no canvia primer la seva actitud.
Sempre des de petita he anat creixent, no donant la culpa els demés si no mirant els meus fallos per poder canviar i l'edat m'ha donat la raó, primer he de canviar jo per veure la vida de una manera molt més relaxada, tranquil·la i poder-la gaudir. Qui em coneix sap que també ensopego, últimament ha estat així, però de tot s'apren i et fa fort i atent per una altre vegada.
Som diferents i ens em de respectar per què cadascú te les seves circumstancies i elles ens fan superar-nos, és el que ens toca viure per aprendre a ser més grans.
_______________
Ara tothom esta pendent de la crisi, la pobresa però hi ha qui es fa ric en aquest moment. Els seu concepte de la vida serà diferent al de una altre persona que estigui al límit de la pobresa.
Hi ha qui passa gana i guerra hi ha que és fa poderós i ric.
Son les seves circumstàncies i els fan actuar segons les viuen, segur que actuarien d’una altre manera si fossin tot el contrari.
Empatia, penso que la paraula per  respectar a una altre persona es: empatia.

Som la mateixa flor però amb llum diferent, segons la llum podem mostrar-nos diferents.

Uiiii hoy estoy profunda!!!
:)